L'altre
dia va fer molt de vent a la zona dels camps d'Idomeni i Eko, al nord
de Grècia. Un cop vam arribar a Eko, vam veure que força tendes havien
quedat destrossades per la intensitat del vent. Vam preguntar per
l'estat de la seva tenda a l'Adnan i en Mahed, uns nois sirians de 23-24
anys que havíem conegut uns dies abans. Ens van dir que s'havien
trencat pel vent, que les havien intentat refer però com que el vent no
parava, les havia trencat del tot. Quan els vaig preguntar què pensaven
fer, em van dir que dormirien al terra. Jo els vaig dir que on anaven a
parar, que feia molt vent i que a l'edifici ocupat hi havia lloc.
Aleshores l'Adnan va riure i va dir: "A Turquia vaig passar dos dies
dormint al ras i sense menjar res. No ens passarà res per dormir un dia a
fora, a més aquí tenim moltes mantes".
Feia temps que em preguntava com devien estar les refugiades a Turquia, ja que sembla que només van començar a sortir a la tele un cop van trepitjar territori europeu. Com passaven els seus dies a Turquia, com s'ho feien per atravessar un país tan gran, com els tractaven allà...?
L'Adnan i en Maher em van explicar les seves experiències personals en la travessia per Turquia. Mentre no pugui tornar a Síria, l'Adnan vol anar a Noruega perquè ha estudiat enginyeria petroquímica i allà existeix una important indústria petrolífera. Ell havia creuat la frontera des d'una zona controlada per l'Exèrcit Sirià Lliure, aliat de l'OTAN, les monarquies del Golf i el règim turc, on per tant era més fàcil creuar. Tot i així la policia turca el va trobar i el va tornar cap a Síria. El segon intent li va sortir millor. Un cop en territori turc, va caminar cinc hores per terreny muntanyós, veient nens i gent gran que feien la mateixa travessia, fins arribar al primer poble. Allà les màfies tenien el control. Els feien pagar centenars d'euros per portar-los amb cotxe uns quants quilòmetres, i milers per posar-los en una barca vulnerable cap a Lesbos. Ningú els va ajudar en res.
En Maher, del Kurdistan sirià, vol acabar els seus estudis. Per poder fer-ho en un futur, primer va haver de treballar més d'un any al Kurdistan iraquià, dotze hores al dia set dies a la setmana amb un total de quinze dies de vacances. Així podia reunir prou diners per emprendre el seu viatge cap Europa. Altres persones s'havien venut tot el que tenien a Síria o Iraq per poder venir. Per en Maher va ser més difícil, ja que havia de travessar Turquia sencera d'est a oest. Pel camí, l'exèrcit turc els havia donat algunes mantes, però no arribaven per tothom, i a sobre eren mesos d'hivern i en zones de muntanya. Havia arribat a dormir amb una vintena més de persones en una mateixa habitació. Els dos van coincidir a dir que ningú els havia ajudat en res, que les màfies s'aprofitaven d'ells i que pels afganesos encara era més complicat tot.
Doncs bé, avui he llegit al diari que, segons Donald Tusk, president del Consell Europeu, Turquia és "el millor exemple de com hem de tractar els refugiats". M'ha provocat tant de fàstic que no he pogut llegir la resta de l'article. Un estat on la policia agafa els refugiats sirians i els retorna cap a un país en guerra. Un estat on les màfies controlen el trajecte dels refugiats escurant-los tots els diners que han pogut agrupar. Un estat que, en ple hivern i a la muntanya, no dóna mantes suficients a les persones refugiades. Un estat que, segons el diari The Guardian, ha assassinat almenys 16 refugiats quan intentaven creuar la frontera. Qui és més criminal? El criminal o el qui l'elogia?
Feia temps que em preguntava com devien estar les refugiades a Turquia, ja que sembla que només van començar a sortir a la tele un cop van trepitjar territori europeu. Com passaven els seus dies a Turquia, com s'ho feien per atravessar un país tan gran, com els tractaven allà...?
L'Adnan i en Maher em van explicar les seves experiències personals en la travessia per Turquia. Mentre no pugui tornar a Síria, l'Adnan vol anar a Noruega perquè ha estudiat enginyeria petroquímica i allà existeix una important indústria petrolífera. Ell havia creuat la frontera des d'una zona controlada per l'Exèrcit Sirià Lliure, aliat de l'OTAN, les monarquies del Golf i el règim turc, on per tant era més fàcil creuar. Tot i així la policia turca el va trobar i el va tornar cap a Síria. El segon intent li va sortir millor. Un cop en territori turc, va caminar cinc hores per terreny muntanyós, veient nens i gent gran que feien la mateixa travessia, fins arribar al primer poble. Allà les màfies tenien el control. Els feien pagar centenars d'euros per portar-los amb cotxe uns quants quilòmetres, i milers per posar-los en una barca vulnerable cap a Lesbos. Ningú els va ajudar en res.
En Maher, del Kurdistan sirià, vol acabar els seus estudis. Per poder fer-ho en un futur, primer va haver de treballar més d'un any al Kurdistan iraquià, dotze hores al dia set dies a la setmana amb un total de quinze dies de vacances. Així podia reunir prou diners per emprendre el seu viatge cap Europa. Altres persones s'havien venut tot el que tenien a Síria o Iraq per poder venir. Per en Maher va ser més difícil, ja que havia de travessar Turquia sencera d'est a oest. Pel camí, l'exèrcit turc els havia donat algunes mantes, però no arribaven per tothom, i a sobre eren mesos d'hivern i en zones de muntanya. Havia arribat a dormir amb una vintena més de persones en una mateixa habitació. Els dos van coincidir a dir que ningú els havia ajudat en res, que les màfies s'aprofitaven d'ells i que pels afganesos encara era més complicat tot.
Doncs bé, avui he llegit al diari que, segons Donald Tusk, president del Consell Europeu, Turquia és "el millor exemple de com hem de tractar els refugiats". M'ha provocat tant de fàstic que no he pogut llegir la resta de l'article. Un estat on la policia agafa els refugiats sirians i els retorna cap a un país en guerra. Un estat on les màfies controlen el trajecte dels refugiats escurant-los tots els diners que han pogut agrupar. Un estat que, en ple hivern i a la muntanya, no dóna mantes suficients a les persones refugiades. Un estat que, segons el diari The Guardian, ha assassinat almenys 16 refugiats quan intentaven creuar la frontera. Qui és més criminal? El criminal o el qui l'elogia?
No hay comentarios:
Publicar un comentario