Pels
que som una mica freaks de la política, el panorama estatal es torna a
posar molt interessant. No només perquè per primera vegada fracassa un
intent d'investidura, sinó també perquè ens trobem en una situació molt
oberta en què s'està reconfigurant la política de partits i on qualsevol
error estratègic pot resultar molt car. Un escenari on, en part, la
pilota ha retornat al teulat del PSOE, el segon partit amb més diputats i
l'únic gran que podria pactar amb un dels dos blocs que més o menys han
quedat evidenciats aquesta setmana.
Després del 20-D, tot i els mals resultats i l'ambient gairebé de preguerra que es va crear dins el PSOE, el grup de Pedro Sánchez va aconseguir trobar una sortida força còmoda per ells, que no suposava apropar-se al PP però tampoc a Podemos i les forces independentistes: Ciudadanos. A més de passar la pilota a Podemos, Sánchez va aconseguir legitimar aquest pacte (i en part legitimar-se a si mateix) amb una consulta a la militància, la pregunta de la qual era tramposa però ja li servia per a reforçar la seva postura. Amb tot, les veus dissidents del PSOE, molt poderoses dins el partit, han callat durant ben bé un mes i mig. Ara, ja veurem.
Ja veurem perquè a partir d'ara, després del fracàs de la investidura, no sabem si el PSOE serà capaç de mantenir el pacte PSOE-C's al centre del debat o si els partits d'esquerres aconseguiran centrar-lo cap al pacte d'esquerres PSOE-Podemos-Compromís-IU. Després del fracàs de la investidura es reobrirà la guerra discursiva entre PSOE i Podemos per a veure qui queda més perjudicat davant d'un avenç electoral que cada vegada sembla més inevitable. Sánchez té prohibit pactar un govern amb Podemos i amb el suport de partits independentistes. Però és conscient que la gran coalició acceleraria l'ensorrament del PSOE i afavoriria el sector andalús. Per tant, apostarà fort per mantenir el seu pacte amb C's com a única opció de govern alternatiu al PP de cara a l'electorat.
Ara bé, l'intent d'investidura també li pot haver costat car a Sánchez. Queden encara dos mesos i el PSOE es podria haver carregat l'única opció d'investidura que afavoreix el seu marc discursiu, el de deixar la pilota a la teulada de Podemos i responsabilitzar-los de l'avenç electoral.
- Primer de tot, perquè només ha aconseguit sumar la diputada de Coalición Canaria, i ni tant sols ha aconseguit l'abstenció del PNB. 131 vots a favor i 219 en contra.
- Perquè les esquerres li han votat en contra. Totes: Podemos i confluències, Compromís, IU, ERC i Bildu, amb la qual cosa s'ha legitimat el No d'Iglesias i s'ha debilitat la credibilitat del PSOE de presentar un govern progressista de canvi amb Ciudadanos. L'esquerra, unida, li ha desfet bastant el marc discursiu.
- Perquè aquests debats d'investidura han provocat que s'evidenciï i s'accentuïn dos blocs diferenciats i perquè s'ha creat - o reforçat - la complicitat entre un gran nombre de partits bastant diversos però amb interessos comuns: Podemos, ERC, DiL, PNB, Compromís, IU i Bildu. Durant els dos debats d'investidura, aquests set partits d'esquerres i/o autonòmics s'han aplaudit entre ells i ha arribat a haver-hi moments en què des de DiL fins a Podemos o IU, es defensava un discurs molt similar.
- Perquè és la primera vegada que falla una investidura al Congrés, amb la qual cosa l'opció de Sánchez pot haver quedat deslegitimada davant l'opció del pacte d'esquerres, a dos mesos de les eleccions.
Potser hauria estat més intel•ligent per part de Sánchez intentar aquesta investidura a finals d'abril, presentant-la, realment, com l'única alternativa a les eleccions, i aleshores forçar Podemos a haver de decidir entre aquesta opció o l'avenç dels comicis, la qual cosa hauria reforçat l'estratègia dicursiva de Sánchez. En tot cas, Sánchez intentarà mantenir aquesta opció de govern el més viva possible fins el 3 de maig, buscant nous suports i legitimitat, i potser tornant a presentar-se per poder assenyalar Podemos com a responsable de l'avenç electoral. En el fons Sánchez és qui té més marge de maniobra, juntament amb el suport dels mitjans de masses.
Però al mateix temps el context resulta perillós pel PSOE ja que encara queden dos mesos i el bloc Podemos-Compromís-IU apostarà fort pel pacte d'esquerres. D'altra banda, el bloc de PP, C's, Ibex-35 i el sector de Susana Díaz-Felipe González apostarà fort per la Gran Coalició. Enmig, es trobarà el grup de Sánchez defensant el pacte amb C's, intentant trobar oxigen per mantenir-lo viu. Dependrà de com responguin, principalment, el PNB i alguns sectors de Podemos, els quals poden debilitar el seu marc discursiu, com ha passat amb Carmena i, sobretot, Villarejo.
Caldrà veure si l'intent d'investidura ha reforçat o debilitat la imatge de Sánchez entre l'electorat, probablement l'hagi reforçat, però en tot cas la situació pel PSOE segueix sent molt perillosa. Els resultats del 20-D poden acabar deixant al PSOE el que algun dia serà inevitable: haver-se de treure la màscara, amb tot el que això li comportarà.
Després del 20-D, tot i els mals resultats i l'ambient gairebé de preguerra que es va crear dins el PSOE, el grup de Pedro Sánchez va aconseguir trobar una sortida força còmoda per ells, que no suposava apropar-se al PP però tampoc a Podemos i les forces independentistes: Ciudadanos. A més de passar la pilota a Podemos, Sánchez va aconseguir legitimar aquest pacte (i en part legitimar-se a si mateix) amb una consulta a la militància, la pregunta de la qual era tramposa però ja li servia per a reforçar la seva postura. Amb tot, les veus dissidents del PSOE, molt poderoses dins el partit, han callat durant ben bé un mes i mig. Ara, ja veurem.
Ja veurem perquè a partir d'ara, després del fracàs de la investidura, no sabem si el PSOE serà capaç de mantenir el pacte PSOE-C's al centre del debat o si els partits d'esquerres aconseguiran centrar-lo cap al pacte d'esquerres PSOE-Podemos-Compromís-IU. Després del fracàs de la investidura es reobrirà la guerra discursiva entre PSOE i Podemos per a veure qui queda més perjudicat davant d'un avenç electoral que cada vegada sembla més inevitable. Sánchez té prohibit pactar un govern amb Podemos i amb el suport de partits independentistes. Però és conscient que la gran coalició acceleraria l'ensorrament del PSOE i afavoriria el sector andalús. Per tant, apostarà fort per mantenir el seu pacte amb C's com a única opció de govern alternatiu al PP de cara a l'electorat.
Ara bé, l'intent d'investidura també li pot haver costat car a Sánchez. Queden encara dos mesos i el PSOE es podria haver carregat l'única opció d'investidura que afavoreix el seu marc discursiu, el de deixar la pilota a la teulada de Podemos i responsabilitzar-los de l'avenç electoral.
- Primer de tot, perquè només ha aconseguit sumar la diputada de Coalición Canaria, i ni tant sols ha aconseguit l'abstenció del PNB. 131 vots a favor i 219 en contra.
- Perquè les esquerres li han votat en contra. Totes: Podemos i confluències, Compromís, IU, ERC i Bildu, amb la qual cosa s'ha legitimat el No d'Iglesias i s'ha debilitat la credibilitat del PSOE de presentar un govern progressista de canvi amb Ciudadanos. L'esquerra, unida, li ha desfet bastant el marc discursiu.
- Perquè aquests debats d'investidura han provocat que s'evidenciï i s'accentuïn dos blocs diferenciats i perquè s'ha creat - o reforçat - la complicitat entre un gran nombre de partits bastant diversos però amb interessos comuns: Podemos, ERC, DiL, PNB, Compromís, IU i Bildu. Durant els dos debats d'investidura, aquests set partits d'esquerres i/o autonòmics s'han aplaudit entre ells i ha arribat a haver-hi moments en què des de DiL fins a Podemos o IU, es defensava un discurs molt similar.
- Perquè és la primera vegada que falla una investidura al Congrés, amb la qual cosa l'opció de Sánchez pot haver quedat deslegitimada davant l'opció del pacte d'esquerres, a dos mesos de les eleccions.
Potser hauria estat més intel•ligent per part de Sánchez intentar aquesta investidura a finals d'abril, presentant-la, realment, com l'única alternativa a les eleccions, i aleshores forçar Podemos a haver de decidir entre aquesta opció o l'avenç dels comicis, la qual cosa hauria reforçat l'estratègia dicursiva de Sánchez. En tot cas, Sánchez intentarà mantenir aquesta opció de govern el més viva possible fins el 3 de maig, buscant nous suports i legitimitat, i potser tornant a presentar-se per poder assenyalar Podemos com a responsable de l'avenç electoral. En el fons Sánchez és qui té més marge de maniobra, juntament amb el suport dels mitjans de masses.
Però al mateix temps el context resulta perillós pel PSOE ja que encara queden dos mesos i el bloc Podemos-Compromís-IU apostarà fort pel pacte d'esquerres. D'altra banda, el bloc de PP, C's, Ibex-35 i el sector de Susana Díaz-Felipe González apostarà fort per la Gran Coalició. Enmig, es trobarà el grup de Sánchez defensant el pacte amb C's, intentant trobar oxigen per mantenir-lo viu. Dependrà de com responguin, principalment, el PNB i alguns sectors de Podemos, els quals poden debilitar el seu marc discursiu, com ha passat amb Carmena i, sobretot, Villarejo.
Caldrà veure si l'intent d'investidura ha reforçat o debilitat la imatge de Sánchez entre l'electorat, probablement l'hagi reforçat, però en tot cas la situació pel PSOE segueix sent molt perillosa. Els resultats del 20-D poden acabar deixant al PSOE el que algun dia serà inevitable: haver-se de treure la màscara, amb tot el que això li comportarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario