També em vull independitzar de Catalunya

Ja ho he dit diverses vegades, si sóc ‘independentista’ no és per construir un estat-nació capitalista com els que ens envolten en aquesta Europa governada pels mercats, sinó precisament per alliberar-me d'aquest model de país. Per mi Espanya no té cap mena de sentit. És un regne resultat de conquestes cruels i per descomptat antidemocràtiques al servei d'unes elits anacròniques i liderat per l'herència del règim franquista. Espanya no és res més que un territori i un conjunt de pobles oprimits per una monarquia borbònica imposada per la força. Cal que els pobles segrestats en aquest regne s’alliberin i puguin decidir col·lectivament el seu futur.

Ara bé, quan veig aquesta candidatura dels de Junts pel Sí, sento que també em vull independitzar d'això. No és pas el meu referent ni el meu model de país i societat. Per mi hi ha dos personatges que exemplifiquen clarament la Catalunya de la qual em vull independitzar: Artur Mas i Josep Guardiola. El que volen ficar de president, i el que tancarà la llista. Per mi són dos clars exemples d'una Catalunya profundament hipòcrita i nacionalista en la qual volen que ens emmirallem i que domina les institucions i els mitjans de comunicació. Els dos personatges han estat construïts com a 'educats', 'assenyats' i 'elegants', però en realitat són per mi la clara imatge de l'opressor: home, blanc, ric, heterosexual, guapo, conservador i del Barça. I molt hipòcrita. Hi ha alguna cosa de la qual em pugui sentir jo més allunyat que la construcció de la imatge de l'home perfecte com si fossin una mena de George Clooney català? Sí, un feixista (com els que governen a Madrid). Però igualment, aquesta hipocresia entorn la construcció d'uns personatges tan falsos i a la vegada modèlics del "bon català" em sembla insuportable. Em fa venir vomitera aquesta imatge del català 'correcte' i exemplar en contraposició a l'espanyol construït com a garrulo, maleducat, tonto i lleig, com podrien ser els patètics personatges de Mourinho (en contraposició amb Guardiola) o Rajoy (en contraposició amb Mas).

Em vull independitzar d'aquesta Catalunya de façana i de falsa elegància que a l'hora de la veritat és igual d'explotadora, sanguinària i cruel que l'Espanya postfranquista que tant critiquem. Em vull independitzar d'una Catalunya que encara lloa la imatge de monarques genocides com Jaume I o de burgesos i polítics esclavistes com Eusebi Güell, Letamendi, Prim, Milà i Fontanals o Rius i Taulet, entre molts altres. Em vull independitzar d'aquesta Catalunya dominada per una burgesia explotadora que es disfressa d'independentista i democràtica i després ens xucla els diners com fa Abertis amb les autopistes, La Caixa amb les hipoteques, o Gas Natural amb les factures. Abertis i La Caixa, el combustible econòmic de Convergència i els qui realment governen aquesta Catalunya perversa. Abertis i La Caixa, que s'amaguen rere la màscara dels seus representants "catalanistes" de Convergència i d'Unió però a l'hora de la veritat exploten i dificulten la vida de milions de catalans i catalanes. Després també tenim la Catalunya neocolonial, explotadora i evasora massiva d'impostos representada per moltes corporacions catalanes com Gas Natural, Banc Sabadell, Mango o Petromiralles, aquesta última responsable de l'expulsió el 2010 de 600 agricultores d'arròs de les seves terres a Guinea Bissau per implantar-hi un model d'agricultura industrial intensiva completament insostenible. O la Catalunya especuladora dels projectes mastodòntics com els Jocs Olímpics, el Mobile World Congress, el Fòrum de les Cultures o el Barcelona World (que es diu així tot i trobar-se a Salou i Vila-seca), dels quals representa que ens hem de sentir orgullosos (excepte aquelles famílies amb pocs recursos que van ser expulsades dels seus barris gentrificats per tal de “netejar” la imatge de cara al món). O la Catalunya que s’emmiralla amb una Unió Europea antidemocràtica segrestada per la banca, amb el TTIP i un euro que ens estan robant la sobirania econòmica, o amb una OTAN, Estats Units i Israel que constitueixen les organitzacions terroristes més perilloses del planeta. O la Catalunya centralista que sembla que només existeixi Barcelona, que es construeix una identitat simplificada al voltant de quatre tradicions apropiades (excloent-ne d’altres) i que fins i tot parla de genètica per referir-se a la ‘catalanitat’. I millor que no entrem en això, perquè també ens podríem preguntar, què és Catalunya?

De la mateixa manera, aquests dos personatges de Mas i Guardiola són la viva imatge de la façana bonica que amaga una severa crueltat. En el cas de l'ex entrenador de la màfia del Barça, es tracta d'un admirador i defensor de Qatar, monarquia absoluta islamista de la qual no citaré ni la meitat de crims perquè no acabaríem ni demà, però entre els quals es troba la pena de mort pels homosexuals. Després la màfia del Barça organitza un acte contra l'homofòbia, amb la paraula QATAR ben gran a la samarreta, i tots ben contents cap a casa amb la consciència tranquil•la. I de Mas, ja ni diguem. No em vindria al cap una millor imatge del que pot representar la hipocresia. Un home el govern del qual agafa l'estelada quan li convé i parla de sobirania però que després no té cap problema amb posar els seus interessos de partit per damunt de tot, amb vendre's unilateralment el patrimoni català o fer negoci amb la nostra salut, amb votar contra tots els referèndums menys el que a ell li convé electoralment, amb votar contra el dret a l'autodeterminació dels pobles kurd, palestí i saharaui mentre demana aquest dret per Catalunya, amb culpar únicament Madrid d'una decisió (el límit de dèficit autonòmic i el pagament d'un deute il•legítim) que el seu partit havia votat juntament amb el PP tant al Congrés com al Parlament quan la dreta catalana i espanyola encara no jugaven al joc de banderetes.

En fi, és massa la hipocresia de tot plegat. Perquè a sobre aquest home que fiquen de número 4 a la llista en realitat ens el volen colar després de president de la Generalitat per quatre anys més. Una decisió que a sobre serà la pitjor manera de convèncer uns indecisos que no votaran pas una candidatura que vol fer president un home que contraposa la independència amb la justícia social. I aquí hi han participat tota una sèrie de persones aparentment diverses però que estan acceptant aquest xantatge de l'alta burgesia catalana que a sobre és contraproduent per l'independentisme.

Doncs això, que d'aquesta Catalunya farsant i de façana també me'n vull independitzar. Aquest imaginari nacional tan elegant però que amaga una crueltat tan perversa. La independència ha de ser de debò, i només pot ser de debò, ja que com ha passat des de fa dècades, la burgesia catalana només sap pensar en diners i no dubtarà a fer-se enrere quan vegi que ja no els surten els comptes o que la cortina de fum pel seu projecte neoliberal ja s'ha esgotat. El moviment per la independència del regne d'Espanya ha de ser i només pot ser popular i profundament democràtic i alliberador. No podem permetre que la burgesia l'utiltzi, el perverteixi, se n'aprofiti i després el llenci com si fos un drap brut. La independència ha de ser sinònim de justícia, llibertat i democràcia.

Per acabar amb un règim opressor

El regne d'Espanya porta segles eliminant i assimilant pobles. Des del genocidi més greu de la història perpetrat a Llatinoamèrica (que es segueix celebrant vergonyosament cada 12 d'octubre) fins a la desaparició de llengües de l'estat com el mozàrab, el guanche, el romanó, la pràctica desaparició de l'aragonès, l'asturià... El gallec, el basc i el català no és que gaudeixin de molt bona salut però tot i així la seva voluntat és la d'assimilar-los també, castellanitzar-los. Portem des del segle XVI així. El regne d'Espanya ha estat dominat la gran major part de la seva història per una mentalitat ultranacionalista, jacobina i centralista que arriba a la prepotència de dir al poble de Catalunya que no podem ni tant sols votar sobre el nostre futur en ple segle XXI. España és un regne estructuralment corromput i antidemocràtic. La independència de Catalunya és imprescindible pel nostre poble i la nostra llengua i també necessària pels altres pobles d'Espanya (inclòs Castella) ja que un canvi d'aquestes característiques podria suposar la fi del règim del 78 i obrir el candau d'un procés democratitzador per l'estat espanyol. Qualsevol persona amb sentit democràtic hauria de recolzar el poble català en el procés independentista contra la imposició d'un regne arcaic. També la gent federalista, ja que no es pot concebre el federalisme sense una independència prèvia que permeti els dos (o més) estats la decisió de federar-se en igualtat de condicions.

Les dues independències que en són una de sola

No és possible aconseguir la justícia social ni un model polític democràtic sense la independència d'un estat espanyol dirigit encara pels hereus de la dictadura franquista que omplen els governs, els tribunals i els platós de televisió, i que limita i retalla l'autonomia catalana sobretot quan aquesta aposta per major democràcia i drets humans.

Tampoc és possible la independència de l'estat espanyol sense un procés popular que ens alliberi dels dictats de l'euro i de l'OTAN, poders globals els interessos dels quals ignoren el nostre dret a l'autodeterminació i la nostra sobirania econòmica, i d'una alta burgesia que mai no s'ha cregut la independència i que només la utilitza com a cortina de fum pel seu projecte neoliberal.

Per aquestes eleccions de setembre m'ho han posat ben fàcil. Independència i Socialisme. Socialisme i Independència.
‪

#‎CUP‬

El referent de les cultures indígenes

Ahir l'estat de Mèxic va assassinar un noi indígena de 12 anys. Aquesta és només una de les moltes morts de persones indígenes que l'estat terrorista mexicà realitza contínuament, i que es sumen als 43 desapareguts a Ayotzinapa del setembre passat. Els pobles indígenes d'Amèrica porten patint la violència i el genocidi des de 1492 per culpa d'uns pocs que volen controlar els seus recursos, com l'or, les terres, l'aigua o per esclavitzar-los. 

Però les cultures indígenes també són un exemple de resistència contra el (neo)colonialisme i de formes de vida sostenibles amb el medi natural. La resta del món tenim molt a aprendre d'aquests pobles. A veure si algun dia entenem que el valor d'aquestes cultures és molt més elevat que tots els diners del món. A veure si algun dia entenem que no tot cap dins l'estreta lògica del mercat.

Mites racistes

A l'Edat Mitjana es va dir que els jueus eren els culpables de la Pesta Negra per haver enverinat els pous d'aigua.

Fa un segle alguns suposats científics europeus van "demostrar" que el cervell dels africans i de les dones era més petit i que per tant l'home blanc era superior.

Actualment alguns partits polítics i mitjans de comunicació intenten difondre una imatge dels musulmans com si la seva religió fos violenta i intolerant per naturalesa, i que aquesta és la raó de l'existència d'Al Qaeda i l'ISIS.

També en els darrers anys s'ha difós una imatge dels grecs com si fossin un poble gandul i irresponsable que no sap autogovernar-se i que per tant és culpable de la seva misèria.

Des de fa segles els grans mitjans de producció de discurs s'han basat en mentides obertament racistes amb l'objectiu de mantenir els pobles dividits entorn a bocs expiatoris que impossibilitin a la majoria identificar els problemes reals del món.

Utopies gregues

Jo penso que amb Grècia el que s'hauria de fer és una quita immediata del 90% del deute públic, que és el percentatge que ha anat a parar a bancs estrangers. Els bancs alemanys i francesos haurien de retornar tot el que li han robat a Grècia. També haurien d'aplicar reformes d'austeritat i sanejament estructural per no tornar a provocar una crisi financera. Grècia hauria de destinar els diners retornats per la banca a reactivar la seva economia, satisfer els drets humans de la seva població i trobar un model econòmic just i sostenible amb el medi ambient que servís com a exemple per la resta d'Europa. Per fer-ho, Grècia hauria de deixar de subsidiar Alemanya. Alemanya hauria de ser amenaçada amb ser expulsada de la UE per haver incomplert amb els valors comunitaris. Merkel, Draghi, Lagarde i Samaras haurien de ser jutjats al Tribunal Penal Internacional per crims de lesa Humanitat contra la població europea, i sobretot grega. Això seria així en una Europa democràtica.

La paranoia de la dreta convergent amb el sou d'Ada Colau

Aquests últims dies hem vist un dels atacs més bèsties i surrealistes contra Ada Colau per part d'una dreta catalana paranoica incapaç de trobar una estratègia més enllà de la mentida i la por. No ens deixaran de sorprendre.

Després que la major part de l'oposició (entre ells Convergència) es negués a aprovar la baixada de sou de Colau a 2.200 euros i només fos possible fer-ho un 27%, BComú va decidir que els 50.000 euros anuals de diferència anirien a entitats socials de la ciutat, amb la qual cosa podrien complir el codi ètic. Doncs bé, la mateixa dreta nacionalista que impedeix que Colau es baixi el sou, representada per La Vanguardia i diferents pamflets digitals, és la que després denuncia que Colau incompleix el codi ètic. Vergonyós, molt vergonyós el joc brut d'aquells acostumats a utilitzar les institucions pel seu benefici.

Una bona lliçó per tots aquells internautes que encara acostumem a donar massa credibilitat als titulars, els quals són la millor eina de tergiversació de la realitat.

Capgirem el deute

En general estàvem acostumats a responsabilitzar els deutors quan no es podia retornar un deute. Crec que en els darrers anys hem començat a entendre que, de vegades, són els creditors els principals responsables que un deute no pugui ser retornat. I tenim dos exemples clars: el deute hipotecari i el deute grec.

En el primer cas no es pot generalitzar ja que cada situació és única, però hem vist com la impossibilitat per part de milers de famílies de pagar les seves hipoteques ha provocat un drama social entorn l'habitatge sense precedents en les darreres dècades. Amb els anys, i sobretot gràcies a la feina de la PAH, hem entès que les institucions financeres van estar provocant deliberadament un sobreendeutament de les famílies tot i saber que moltes no podrien retornar els seus deutes. Tenien tota la llei a favor. En cas d'impagament es quedarien l'habitatge i seguirien cobrant el deute, amb elevats interessos, és clar. A més, les caixes d'estalvis que anaven a quebrar van ser rescatades amb diner públic per tal que paguessin els seus deutes amb la banca espanyola, francesa i alemanya. És a dir, passés el que passés, la banca sortia guanyant. Amb el que possiblement no comptaven era amb la mobilització social entorn de la PAH. Però per això aquesta setmana ha entrat en vigor la Llei Mordassa. Amb tot, la irresponsabilitat de la banca en el seu afany de multiplicar beneficis ha provocat la vulneració de drets bàsics de centenars de milers de persones.

En el segon cas, Grècia tenia un deute públic del voltant del 30% del PIB quan va entrar a la Comunitat Econòmica Europea el 1981. Aquest deute va créixer fins al 100% del PIB abans de la crisi financera. I ara ja es troba quasi al 200% del PIB. És un deute impagable. De fet aquesta mateixa setmana ja ha vençut el plaç límit per pagar 1.600 milions d'euros al FMI, sense haver-ho fet. Però a més d'impagable, hi ha molts indicis que bona part d'aquest deute sigui il•legítim.

Això se sabrà amb més detall després de la feina que està fent el Comitè de la Veritat sobre el Deute Grec, a través d'una auditoria ciutadana i participativa. Però el que fins ara es coneix és que els primers rescats que es van donar a Grècia van anar principalment destinats a rescatar els bancs alemanys i francesos, que acumulaven deute grec. En comptes de fer-ho directament, es va fer a través de l'estat grec, aplicant-li a aquest uns interessos abusius. Aquests rescats, bona part dels quals han acabat destinats a pagar deute (amb la qual cosa Grècia s'endeuta per pagar deute) han servit a la Troica (Comissió Europea, Fons Monetari Internacional i Banc Central Europeu) per imposar l'aplicació d'unes polítiques econòmiques de caire neoliberal que només han fet que impossibilitar encara més la recuperació de l'economia grega i fer del tot ineficaces les quites i reestructuracions puntuals enfocades a evitar el desastre total. Mesures com privatitzacions, enormes retallades en polítiques de benestar social, retallades en pensions, reducció de salaris... Mesures que responen plenament a una ideologia política, a un experiment econòmic, i no pas a una voluntat de recuperar l'economia grega i blindar els drets humans d'aquest país. És el mateix que el FMI i el Banc Mundial van estar fent a Amèrica Llatina durant els anys 80, "la década perdida".

És per aquestes raons que la major part del deute grec segurament és il•legítim. Es tracta d'un deute assumit de forma antidemocràtica, sense constar en cap programa electoral ni amb prèvia consulta popular (i si no que li diguin a Papandreu, que va ser expulsat del càrrec per plantejar la idea d'un referèndum). Un deute que només ha perjudicat la població grega, deixant un atur del 27% (65% en joves), més de 100.000 famílies sense electricitat a les llars i més de 3 milions de persones sense accés a la salut. L'endeutament no ha servit per blindar l'estat del benestar i incentivar polítiques de creixement, sinó tot el contrari.

Com va dir Thomas Sankara, nosaltres no pagarem el deute. Perquè si no el paguem, vosaltres (creditors) no morireu. Però si el paguem, nosaltres sí que morirem. Jo hi afegiria que, a més, no és el nostre deute. No devem, no paguem.

Hola ley mordaza

Vale. Ya está. Creo que me han convencido. Ya ha entrado en vigor la ley de Seguridad Ciudadana, con la que criticar a la Corona en las redes sociales se convierte en delito. Qué mejor forma de conseguir que los ciudadanos amemos a la Corona! Pues claro que sí! ¿Cómo no se nos había ocurrido antes, con lo fácil que era? De tan eficaz que resulta, creo que incluso me he enamorado del rey. Y también de su padre. Qué hombre más guapo y democrático! Qué morbo me da verlo en esa foto con el elefante muerto de Botswana. ¡Cuánta virilidad desprende! Pero si el padre estaba potente, el hijo ya ni te cuento. Lástima que ya esté casado, y además con una mujer. Pero seguro que a la reina de Inglaterra se le mojan las bragas cuando ve a nuestro Felipe. Si es que somos la envidia de Europa!

De repente amo a la monarquía. Qué gran detalle que hace dos años el antiguo rey expusiera los gastos de la casa real. Qué ejercicio de transparencia, Dios mío! Aunque si fuera por mí, ni haría falta. Todo dinero es poco para una familia que lleva el honor de España y la realeza Borbónica en su sangre azul! Los cientos de miles de euros que cobra la infanta Leonor con ocho años me parecen pocos, incluso. Si fuera por mí, le daría más para que se lo gastara en barbies y ponnies rosas transgénicos. Y nada de que hay niños pobres en España. Porque como dijo una política del PP, la pobreza infantil es culpa de que los padres sean pobres. O sea, ¡que se jodan!

Qué detalle por parte de su padre Juan Carlos Primero de Borbón el de abdicar para renovar la corona y dar paso a una pareja tan ejemplar como Felipe Sexto y Letizia. Qué gran ejemplo para esta gran España! Qué gran ejemplo para los españoles y españolas, que si no fuera por ellos, iríamos perdidos sin referentes ni modelos ni unidad nacional y quizás nos suicidaríamos en masa por las calles. Porque España es una gran nación y se merece a una familia real tan moderna y 'cool' como ésta, que parecen Barbie y Ken. Y esos rojos que querían un referéndum, ¿sabéis qué les digo? Pues que no, porque un referéndum cuesta dinero y para imprimir las papeletas se cortan árboles. Y además, que en España de democracia vamos sobrados, que eso ya lo votamos (indirectamente) cuando votamos (bueno, votaron) la amada Constitución Española en 1978. Que de eso sólo hace cuatro días como aquel que dice.

Pues eso, que entre ETA y los moros que volaban trenes ya tuvimos bastante como para ahora tener que sufrir el malvado terrorismo republicano de Facebook. Porque sí, eso es terrorismo a partir de ahora. Yo estoy muy asustado porque creo que tengo algunos rojos en mi facebook y si publican algo contra el rey quizás me sangran los ojos o me explota la cabeza. Mucho miedo tengo de encontrarme una bandera tricolor debajo del coche o de que en un partido de tenis pongan el himno de Riego por equivocación y muramos todos. En fin, suerte del ministro Fernández Díaz, que además de ser muy católico y de matar peligrosos inmigrantes desarmados, nos ha hecho esta ley para protegernos del terrorismo de las palabras, del terrorismo de los colores y del terrorismo de las canciones. Porque se ve que pensar, hablar y cantar es ya tan peligroso como matar.