L’homofòbia russa no ens hauria de conduir a la russofòbia, per diversos
motius. Primer perquè més que homofòbia és ignorància de la majoria barrejada
amb confusió i desesperació pròpies d’una exclusió social estructural. L’homofòbia
russa no és cultural ni encara menys genètica sinó purament política. Una
societat no es torna massivament homòfoba si al darrere no hi ha una estratègia
político-mediàtica. Les bandes d’extrema dreta no persegueixen homosexuals i
immigrants si la policia els para els peus.
Quan critiquem obertament els russos per la seva homofòbia hem de tenir en
compte que es tracta d’un boc expiatori per on el govern oculta la seva
corrupció omnipresent, així com el futur d’un país demogràficament malalt i econòmicament
massa dependent d’uns recursos energètics que a poc a poc aniran perdent valor.
En definitiva, els russos són víctimes de la seva pròpia homofòbia, que els
encega. Ja que una societat ignorant és la principal víctima de la seva
ignorància.
I no es tracta només d’homofòbia. L’aliança entre el règim de Putin i l’església
ortodoxa oficial russa està portant el país més gran del món cap a un ridícul
retorn a valors retrògrads nacionalistes i xenòfobs més propis de l’Alemanya
dels anys 30 que no pas d’un país que ha vist néixer alguns dels escriptors més
cèlebres de la història i ha estat escenari de processos polítics inoblidables.
Però la casta parasitària russa té por. Sobretot després de les massives
protestes de fa un any i mig contra el retorn de Putin, que han deixat una
llavor que tard o dora tornarà a brotar i amb més força. La casta parasitària
russa està jugant les seves cartes més deplorables, les de la despolitització
social, la idiotització d’un país sencer i la criminalització dels col·lectius
més dèbils, així com el retorn a un dels nacionalismes més rancis del segle
XXI.
El poble germà rus és víctima de la seva pròpia homofòbia, de la idiotització
que pateix per part d’una oligarquia que es re-enriqueix amb els recursos del
país més gran del món a costa de mantenir la majoria exclosa d’uns beneficis
econòmics que haurien de ser comuns. Un cop més ens equivocarem si
criminalitzem un país sencer en comptes de conèixer l’origen dels problemes. No
seria just criticar el conjunt dels russos tot obviant l’execrable paper del
president Putin, de l’alcalde moscovita Sergei Sobianin o del Patriarca Ciril,
o fins i tot dels grans magnats del gas rus als quals l’Europa Occidental obre
les portes perquè blanquegin diners a gust.
Que l’homofòbia russa no ens provoqui russofòbia, ja que tant els russos
com nosaltres seguim sent víctimes dels mateixos paràsits.
PD: I si no sembla clar, aquí tenim Un exemple: http://blogs.publico.es/shangaylily/2013/08/12/ana-botella-importa-homofobia-rusa/
