Les dues Europes

La divisió principal en aquest espai que anomenem Europa no és en cinquanta estats-nació, on cada un se suposa que té un idioma, una cultura i un govern diferent. No és entre Espanya, Alemanya, França o Itàlia, que no deixen de ser creacions polítiques artificials traçades a través de la guerra, els llinatges i les fronteres, i forçosament imposades a partir de l'homogeneïtzació i la manipulació de la història.

La principal divisió a Europa es troba entre dos blocs que no van pas lligats a un territori. Un és el de l'Europa de Merkel i Draghi, una Europa desigual, individualista, competitiva, bel·licista, neocolonial, nacionalista i racista amb governs opacs i distants al servei de l'oligarquia financera, que no dubta en aliar-se amb el feixisme i el sionisme per satisfer les seves aspiracions geoestratègiques. L'altre és el de l'Europa democràtica, col·lectivista, internacionalista, intercultural, solidària, antifeixista, pacifista i lluitadora que no oblida els drets humans ni els valors fonamentals de la igualtat, la llibertat i la fraternitat. 

Les dues Europes han estat presents al llarg de la història contemporània (des de la comuna de París passant per les brigades internacionals) i encara ho són en cada un dels estats que la formen, en cada un dels parlaments i en cada un dels conflictes. Són dues 'Europes' transversals que paral·lelament han anat conformant l'Europa física des d'una tensió perpètua i des de dos objectius i dues perspectives antagòniques. Són dos continents en un.