Sobre la independència real

Imatge d'avui a la xerrada d'Esquerres pel Sí-Sí, amb la presència de membres de quatre partits polítics que governen a Amèrica Llatina i que donen suport al dret a l'autodeterminació de Catalunya: Partido dos Trabalhadores de Brasil, Movimiento al Socialismo de Bolívia, Partido Socialista Unificado de Veneçuela i el Frente Amplio d'Uruguai.

Aquests partits formen el Foro de São Paulo, juntament amb un centenar de partits d'esquerres llatinoamericans més (10 dels quals governen), i que l'agost passat va donar suport al dret a l'autodeterminació de Catalunya. Si algun dia Catalunya s'independitza possiblement els primers o únics estats sobirans que ens reconeixeran seran els llatinoamericans.

Tot i així, el president Mas busca contactes a Israel, un dels països amb la imatge internacional més nefasta del planeta. A més, CiU al Parlament va votar juntament amb el PP en contra del dret a l'autodeterminació dels pobles palestí, kurd i saharaui, provocant així el següent titular: "El Parlament de Catalunya vota contra el dret a l'autodeterminació dels pobles palestí, kurd i saharaui". Senzillament, lamentable. A mi, com a català, això em va fer sentir una profunda vergonya.
En aquest aspecte des de la societat catalana hauríem de reflexionar sobre quina mena de representants volem, sobre el sentit de solidaritat internacional i sobre l'estratègia política d'una futura República Catalana. Amb la dreta de CiU al govern, a més de dificultar molt un avenç cap a una república més democràtica i més justa, estem destrossant la nostra pròpia credibilitat internacional.

La independència de l'estat espanyol només serà possible i només tindrà sentit si va acompanyada de la independència de la burgesia catalana i de la independència de les institucions neoliberals europees.