El més trist van ser els arguments que van donar. En resum era que estaven d'acord amb quasi tot i compartien la preocupació, però en el cas del TTIP no compartien la visió "apocalíptica" i creien que encara no era el moment de pronunciar-se (Llavors quan? Quan ja estigui aprovat en secret?). En el cas del dret a decidir sobre la sanitat, encara va ser més ridícul. Van dir que no quedava clar com es podria finançar la sanitat 100% pública i que per tant era insostenible. Argument impressionant per diversos motius: 1). Perquè no és un argument, ja que en el manifest llegit s'explicava que s'ha de finançar a través d'una fiscalitat progressiva (s'entén que combatent el frau fiscal, és clar). 2). Perquè és exactament el mateix argument demagog i caduc de la dreta més casposa del PP i CiU: "estem a favor de la sanitat pública, però no hi ha diners" (que es podria traduir amb: estem a favor de la sanitat pública, però encara estem més a favor de prioritzar el rescat dels bancs i de fer que els rics no paguin impostos).
PP, PSC i CiU són els partits de la decadència, de la mentida i de la hipocresia. Els partits de la casta, de l'establishment, del règim. Però almenys, PP i CiU tenen la mínima decència de no fer-se dir "socialistes". Això és el que trobo més repugnant per part del PSC. Tenir la poca vergonya de fer-se dir socialistes. I a sobre ho porten fins al límit que hem vist en aquestes dues propostes, que es resumeix en: "Estem d'acord pràcticament en tot, però hi votem en contra". Ni tant sols es van abstenir, van votar-hi en contra. Suposo que va en la línia del: "Som federalistes però votem contra el dret a decidir, som republicans però votem contra un referèndum sobre la monarquia o som socialistes però acabem en consells d'administració de grans empreses".
Tinc moltes ganes de veure com s'enfonsa aquest partit dominat per poca-vergonyes sense escrúpols. I que aquest espai sigui ocupat per la ciutadania organitzada, que a Mollet és la Crida per Mollet. Fem-los fora!
No hay comentarios:
Publicar un comentario