Ahir
vaig fer un tour que per mi va ser com un regal. Era una parella de
gent gran de Califòrnia que venia en creuer. La dona anava en cadira de
rodes i l'home la portava, però al mateix temps a l'home la cadira li
servia com a caminador, amb la qual cosa d'alguna manera s'ajudaven
mútuament a caminar.
A part de ser els típics guiris nord-americans de creuer que el turisme de masses porta a Barcelona, eren una parella encantadora que estic segur que no oblidaran mai aquell tour de menys d'un dia per Barcelona. La dona era cristiana, i l'home era jueu. Entre altres, vam visitar la Sagrada Família, el call jueu i la sinagoga. I realment, l'emoció que va sentir la dona dins de la Sagrada Família i la que va sentir l'home dins la sinagoga, per mi van ser inoblidables. La seva reacció va anar més enllà del "Uau, què bonic" o de fer-se una foto ràpida i seguir endavant. No sé ben bé què era, però realment vaig sentir que estaven vivint un moment molt gran, i que agraïen moltíssim les meves explicacions. Tant ella dins la Sagrada Família, com ell dins la sinagoga, sentien una mena de connexió molt gran amb el lloc on eren. La dona es va quedar sense paraules i mirava amunt impressionada. L'home havia estudiat la història jueva de Barcelona i no parava de dir que estava molt emocionat de trobar-se dins una de les sinagogues més antigues d'Europa.
El tour d'ahir va ser un d'aquells que em fan feliç. Ben bé no sé qui era aquella parella desconeguda que venia de Califòrnia i amb qui amb prou feines vaig compartir cinc hores de la meva vida. Però els vaig veure tan feliços, tan emocionats i tan agraïts, que em van alegrar la resta del dia. Va ser un tour d'aquells que dóna sentit a la meva feina actual.
De vegades tendim a homogeneïtzar tots els turistes que vénen a Barcelona, i a relacionar-los directament amb el model turístic top-down, insostenible i de baixa qualitat que predomina a la ciutat i que està acabant amb l'essència i la qualitat de vida de les persones que hi viuen cada dia. Però molts dels turistes que vénen són gent sensible i respectuosa, que en comptes de gastar-se els diners en cotxes cars o en turisme de sol i platja a Florida o les Bahames, prefereix conèixer la cultura, la història i l'arquitectura de la resta del món. Encara que, és clar, quan els veiem fent fotos a la Sagrada Família o la Casa Batlló, ens semblen un turista més com la resta, d'aquests turistes sense criteri que segueixen la corrent d'una massa adinerada que viatja ben lluny per oblidar la seva realitat quotidiana.
En realitat no tots els turistes vénen amb l'única intenció d'anar de 'shopping' o fer-se fotos pel Facebook sense cap interès pel lloc que visiten (aquests desmotiven bastant, però són una minoria dels que he conegut). Molts vénen realment empesos per la curiositat de conèixer la resta del món, encara que és cert que de vegades s'acaben quedant amb la imatge superficial de les guies de viatge, sobretot si no tenen l'oportunitat d'anar amb un guia local. Però, per exemple, sempre recordaré una vegada que un turista d'Arizona va veure l'entrada del carrer Ferran des de les Rambles, on en una banda hi ha un McDonald's i a l'altra un Kentucky Fried Chicken, i va dir decepcionat: "Quant de mal que hem fet a la resta del món".
M'agradaria que Barcelona es replantegés profundament el seu model turístic i avancés cap un model més sostenible i saludable, sense crear una dependència econòmica, ni sense aquesta ambició malaltissa de créixer il•limitadament que està convertint la ciutat en una mena de souvenir gegant. M'agradaria que seguissin venint turistes, però que vinguessin a veure Barcelona tal com és, no a veure un succedani consumista de cartró-pedra, de paella dolenta i de cues interminables sota l'estufa del sol. Per això cal que aquesta ciutat es reorienti molt més enllà del turisme i es democratitzi, que posi les necessitats de la gent al centre i que sigui la pròpia ciutadania la que decideixi i faci la ciutat, no un oligopoli de màfies i lobbies immobiliaris i hotelers. D'aquesta manera podríem recuperar un turisme sostenible, respectuós i enriquidor per la ciutat (enriquidor no només en el sentit econòmic, sinó sobretot en el sentit cultural i social).
A part de ser els típics guiris nord-americans de creuer que el turisme de masses porta a Barcelona, eren una parella encantadora que estic segur que no oblidaran mai aquell tour de menys d'un dia per Barcelona. La dona era cristiana, i l'home era jueu. Entre altres, vam visitar la Sagrada Família, el call jueu i la sinagoga. I realment, l'emoció que va sentir la dona dins de la Sagrada Família i la que va sentir l'home dins la sinagoga, per mi van ser inoblidables. La seva reacció va anar més enllà del "Uau, què bonic" o de fer-se una foto ràpida i seguir endavant. No sé ben bé què era, però realment vaig sentir que estaven vivint un moment molt gran, i que agraïen moltíssim les meves explicacions. Tant ella dins la Sagrada Família, com ell dins la sinagoga, sentien una mena de connexió molt gran amb el lloc on eren. La dona es va quedar sense paraules i mirava amunt impressionada. L'home havia estudiat la història jueva de Barcelona i no parava de dir que estava molt emocionat de trobar-se dins una de les sinagogues més antigues d'Europa.
El tour d'ahir va ser un d'aquells que em fan feliç. Ben bé no sé qui era aquella parella desconeguda que venia de Califòrnia i amb qui amb prou feines vaig compartir cinc hores de la meva vida. Però els vaig veure tan feliços, tan emocionats i tan agraïts, que em van alegrar la resta del dia. Va ser un tour d'aquells que dóna sentit a la meva feina actual.
De vegades tendim a homogeneïtzar tots els turistes que vénen a Barcelona, i a relacionar-los directament amb el model turístic top-down, insostenible i de baixa qualitat que predomina a la ciutat i que està acabant amb l'essència i la qualitat de vida de les persones que hi viuen cada dia. Però molts dels turistes que vénen són gent sensible i respectuosa, que en comptes de gastar-se els diners en cotxes cars o en turisme de sol i platja a Florida o les Bahames, prefereix conèixer la cultura, la història i l'arquitectura de la resta del món. Encara que, és clar, quan els veiem fent fotos a la Sagrada Família o la Casa Batlló, ens semblen un turista més com la resta, d'aquests turistes sense criteri que segueixen la corrent d'una massa adinerada que viatja ben lluny per oblidar la seva realitat quotidiana.
En realitat no tots els turistes vénen amb l'única intenció d'anar de 'shopping' o fer-se fotos pel Facebook sense cap interès pel lloc que visiten (aquests desmotiven bastant, però són una minoria dels que he conegut). Molts vénen realment empesos per la curiositat de conèixer la resta del món, encara que és cert que de vegades s'acaben quedant amb la imatge superficial de les guies de viatge, sobretot si no tenen l'oportunitat d'anar amb un guia local. Però, per exemple, sempre recordaré una vegada que un turista d'Arizona va veure l'entrada del carrer Ferran des de les Rambles, on en una banda hi ha un McDonald's i a l'altra un Kentucky Fried Chicken, i va dir decepcionat: "Quant de mal que hem fet a la resta del món".
M'agradaria que Barcelona es replantegés profundament el seu model turístic i avancés cap un model més sostenible i saludable, sense crear una dependència econòmica, ni sense aquesta ambició malaltissa de créixer il•limitadament que està convertint la ciutat en una mena de souvenir gegant. M'agradaria que seguissin venint turistes, però que vinguessin a veure Barcelona tal com és, no a veure un succedani consumista de cartró-pedra, de paella dolenta i de cues interminables sota l'estufa del sol. Per això cal que aquesta ciutat es reorienti molt més enllà del turisme i es democratitzi, que posi les necessitats de la gent al centre i que sigui la pròpia ciutadania la que decideixi i faci la ciutat, no un oligopoli de màfies i lobbies immobiliaris i hotelers. D'aquesta manera podríem recuperar un turisme sostenible, respectuós i enriquidor per la ciutat (enriquidor no només en el sentit econòmic, sinó sobretot en el sentit cultural i social).
No hay comentarios:
Publicar un comentario