Decepcionat després d'un dia il·lusionant (9N)

Ho sento si aixafo la guitarra després d'aquest dia que ha estat una victòria de la democràcia en tota regla. Però l'abraçada entre David Fernández i Artur Mas no m'ha agradat gens. Puc entendre l'eufòria continguda de tot el dia de David Fernández, puc entendre que estigui agraït al govern de CiU per haver desobeït el Tribunal Constitucional. Però no puc entendre aquesta abraçada. No puc entendre com es pot abraçar així un home que presideix un govern i un partit que va desconvocar la consulta del 9N i encara té la poca vergonya de posar-se mèrits, que ha privatitzat el patrimoni públic per vendre'l a empresaris amics, que ha retallat milers de milions en sanitat i educació mentre segueix pagant diners als bancs i caixes privades, que ha enviat els mossos repetidament a reprimir violentament manifestants i ha evitat nombroses investigacions, que va fer retirar les urnes del multireferèndum, que ha impedit nombroses comissions d'investigació sobre corrupció, que manté un diputat imputat per haver robat diners destinats a un hospital (Xavier Crespo), que va impulsar l'Eurovegas i el BCN World, que va votar juntament amb el PP per prioritzar el rescat dels bancs i no de les persones, que va votar juntament amb el PP per limitar el sostre de dèficit i així ofegar l'economia catalana, que va votar juntament amb el PP contra el dret a l'autodeterminació dels pobles kurd, palestí i sahrauí, que va votar juntament amb el PP, PSOE i UPyD contra un referèndum sobre el TTIP...

Avui anava a votar nul però al final he votat Sí-Sí ja que he vist que la cosa era prou seriosa i crec que aquest vot és el que pot ajudar més a desencallar la situació actual. Però imatges com la d'aquesta abraçada em fan replantejar si he fet bé. La veritat és que aquesta imatge ha arruïnat bona part de la il·lusió que tenia després d'un dia històric com avui, en què massivament hem desobeït el Tribunal Constitucional i el govern del PP (ha estat un immens plaer). Però així no anem bé. Aquesta imatge llença pel terra les paraules repetidament pronunciades pel propi David Fernández sobre la necessitat que la lluita nacional i la lluita social vagin unides, sobre la necessitat d'independitzar-nos de la burgesia catalana, sobre la independència per canviar-ho tot... Aquest gest espontani li treu molta credibilitat a David Fernández. I això suposa una enorme decepció per mi ja que, tot i aquesta abraçada enverinada, segueixo pensant que és el millor polític que ha passat pel Parlament. Però crec que ha estat una gran cagada. Ja darrerament el paper de la CUP em semblava massa poc crític amb el govern de CiU, però després d'això, cal dir que no m'havia sentit mai tan lluny de la CUP ni de David Fernández. Simplement, em sento molt lluny de la visió nacional de la CUP. Jo no seria mai capaç de fer una abraçada així a algú com Artur Mas. I no em puc sentir representat per algú que ho fa.

Jo ho tinc clar. Prefereixo infinitament viure en una República Federal dels Pobles Ibèrics que sigui democràtica i social, abans que en una Catalunya independent governada per CiU, Abertis i la Caixa. I a dia d'avui creure en una Espanya federal no em sembla més utòpic que creure en una Catalunya justa i democràtica.