Els espais habilitats per l’ajuntament de Mollet per penjar cartells són
del tot insuficients. Només cal veure com estan de sobresaturats amb
cartells que no es poden ni llegir. A més, l’ajuntament del PSC-CiU és
el primer que utilitza la publicitat i els mitjans públics de forma
incívica, fent-ne usos partidistes molt poc democràtics. Però quan els
altres encartellen al carrer, aleshores amb els diners de totes es
paga una brigada de neteja (per no dir censura). Al mateix temps, no em
crec que l’agrupació del PSC hagi “recollit les manifestacions i
comentaris de molts veïns i veïnes” sobre aquest tema per “demanar
civisme”. Estic convençut que és mentida ja que quan encartellem sempre
evitem fer-ho en espais privats utilitzats. Si ho han fet, que mostrin
les dades amb les preguntes, criteris, quantitat i representativitat de
les persones consultades, així com les conclusions que els fan pensar
que encartellar és un acte d’incivisme. Finalment, les grans empreses,
simplement pel fet de tenir molts diners, poden posar la seva publicitat
consumista per tot arreu: parades de bus, grans cartells, obres
públiques... Al PSC no s’han preguntat mai si els ciutadans estem
molestos amb la publicitat consumista que inunda els nostres carrers?
Com a ciutadà que no compta amb un pressupost de milers d’euros per anunciar actes que no busquen el lucre sinó informar i mobilitzar els ciutadans, penso desobeir la regulació restrictiva de l’ajuntament de Mollet. De qui són els carrers de Mollet? De l’ajuntament? De les grans empreses? No. Són de les persones que hi habiten. Les persones que donen vida al poble, que s’organitzen i que fan la seva vida sense necessitat que tot hagi de passar per l’ajuntament, el qual acaba sent més un obstacle que una ajuda a l’hora de realitzar activitats que dinamitzin la ciutat.
La desobediència és la fundació de la llibertat (Henry David Thoreau).
No hay comentarios:
Publicar un comentario