Hi
ha persones que es queixen que hi ha molta gent que celebra Halloween i
no la Castanyada. I cada cop que arriba la Castanyada es comenta. Hi ha
gent que s'inquieta amb aquest tema o inclús s'enfaden amb el
Halloween, ja que senten la seva cultura i tradicions (en aquest cas
exemplificades amb la Castanyada) ferides i amenaçades. Jo comparteixo
aquests sentiments però si realment ens preocupa potser en general ho
hauríem de tractar amb una mica més de profunditat.
La nostra cultura cada vegada es troba més impregnada de cultura anglosaxona, sobretot a través del cinema, la televisió, la música... Si ens queixem perquè en els darrers anys cada vegada hi ha hagut més joves que celebren Halloween en comptes de la castanyada, potser també ens hauríem de queixar que cada vegada hi ha hagut més sèries nord-americanes a la televisió, més pel·lícules nord-americanes als cinemes, més cantants pop nord-americanes a les discoteques (de fet les sèries i pel·lícules són la causa principal de la introducció del Halloween a la nostra cultura). I aquesta gran presència de cultura anglosaxona no és perquè aquesta cultura sigui "millor" que la de la resta del món, evidentment. De fet qui sostingui aquest argument, que s'ho plantegi ja que té un component racista important, com si la gent dels Estats Units pel simple fet de ser d'allà tingués una major creativitat innata, com si la resta de països del món no fessin res de bo... Aquesta presència esfereïdora de cultura nord-americana en la nostra realitat quotidiana és deguda al domini dels canals de distribució per part de les grans empreses mediàtiques nord-americanes (imperialisme cultural), una cosa que ve de després de la Segona Guerra Mundial i la configuració del nou ordre internacional.
Les persones que es queixen de la presència del Halloween el dia de la Castanyada potser haurien de preocupar-se del TTIP (el Tractat de Lliure Comerç Transatlàntic) el qual suposarà una entrada encara més bestial i salvatge de capital nord-americà, també a nivell cultural, acabant encara més amb la cultura autòctona pràcticament invisible per moltes de les persones d'Europa. França ha estat a dia d'avui l'únic país que ha mostrat una certa oposició al TTIP, precisament per l'aspecte cultural, ja que veuen amenaçada la seva - decreixent - influència cultural, ja no només a la resta del món (on pràcticament ha quedat eliminada) sinó fins i tot dins el seu propi país.
Per això, quan critiquem Halloween, no només hauríem de criticar Halloween. Hauríem de criticar el monopoli i domini que exerceixen les corporacions mediàtiques nord-americanes sobre les canals de distribució amb Europa, hauríem de criticar la passivitat dels nostres governants amb aquest tema i hauríem de denunciar frontalment l'amenaça que suposa el TTIP, amb la seva absoluta opacitat. Si no pensem les coses en profunditat i context, si no focalitzem en l'origen principal del problema, si ens limitem només a criticar Halloween cada cop que arriba el 31 d'octubre, la nostra cultura acabarà quedant reduïda a una pura qüestió folklòrica, buida de sentit, inclús exòtica i, sobretot, ultraminoritària.
La nostra cultura cada vegada es troba més impregnada de cultura anglosaxona, sobretot a través del cinema, la televisió, la música... Si ens queixem perquè en els darrers anys cada vegada hi ha hagut més joves que celebren Halloween en comptes de la castanyada, potser també ens hauríem de queixar que cada vegada hi ha hagut més sèries nord-americanes a la televisió, més pel·lícules nord-americanes als cinemes, més cantants pop nord-americanes a les discoteques (de fet les sèries i pel·lícules són la causa principal de la introducció del Halloween a la nostra cultura). I aquesta gran presència de cultura anglosaxona no és perquè aquesta cultura sigui "millor" que la de la resta del món, evidentment. De fet qui sostingui aquest argument, que s'ho plantegi ja que té un component racista important, com si la gent dels Estats Units pel simple fet de ser d'allà tingués una major creativitat innata, com si la resta de països del món no fessin res de bo... Aquesta presència esfereïdora de cultura nord-americana en la nostra realitat quotidiana és deguda al domini dels canals de distribució per part de les grans empreses mediàtiques nord-americanes (imperialisme cultural), una cosa que ve de després de la Segona Guerra Mundial i la configuració del nou ordre internacional.
Les persones que es queixen de la presència del Halloween el dia de la Castanyada potser haurien de preocupar-se del TTIP (el Tractat de Lliure Comerç Transatlàntic) el qual suposarà una entrada encara més bestial i salvatge de capital nord-americà, també a nivell cultural, acabant encara més amb la cultura autòctona pràcticament invisible per moltes de les persones d'Europa. França ha estat a dia d'avui l'únic país que ha mostrat una certa oposició al TTIP, precisament per l'aspecte cultural, ja que veuen amenaçada la seva - decreixent - influència cultural, ja no només a la resta del món (on pràcticament ha quedat eliminada) sinó fins i tot dins el seu propi país.
Per això, quan critiquem Halloween, no només hauríem de criticar Halloween. Hauríem de criticar el monopoli i domini que exerceixen les corporacions mediàtiques nord-americanes sobre les canals de distribució amb Europa, hauríem de criticar la passivitat dels nostres governants amb aquest tema i hauríem de denunciar frontalment l'amenaça que suposa el TTIP, amb la seva absoluta opacitat. Si no pensem les coses en profunditat i context, si no focalitzem en l'origen principal del problema, si ens limitem només a criticar Halloween cada cop que arriba el 31 d'octubre, la nostra cultura acabarà quedant reduïda a una pura qüestió folklòrica, buida de sentit, inclús exòtica i, sobretot, ultraminoritària.
No hay comentarios:
Publicar un comentario