Autocrítica, sisplau

Igual que a Espanya i a tot arreu del món, a Catalunya també existeix dogmatisme i xovinisme, i tristament no es tracta de casos aïllats, sinó que es deixen veure massa sovint per part de persones de la "cultura" i l'establishment català. I el més preocupant de tot és que en aquests casos s'acostuma a fer la vista grossa. Aquests casos no apareixeran repetidament als informatius de TV3 ni a l'APM per tal de provocar una confrontació nacionalista visceral amb "els altres", uns altres que al cap i a la fi són igual que nosaltres, gent treballadora que pateix uns governs de mentiders i de corruptes.

Són exemples d'aquest xovinisme preocupant alguns comentaris de menyspreu que es deixen sentir sovint cap a la societat espanyola en conjunt, o el fet que Junqueras no reconegués a Salvados que existeix un biaix a TV3 clarament nacionalista, o el que acaba de fer Núria Feliu ridiculitzant un home pel simple fet d'haver-se desmarcat del "procés", del procés dominant, és clar.

Per alguns la unitat s'ha convertit en un dogma, una unitat costi el que costi, irracional, sagrada, inqüestionable, ja que per ells no existeix altra concepció de la política que la que només diferencia entre independentistes i botiflers, entenent independentistes tots aquells que només volen assolir la independència a través d'una unitat forçada, a contra natura i que oblida totalment l'aspecte social. Que vagin entenent que si existeix aquesta "unitat" és bàsicament pel fet que CiU a dia d'avui té el govern i 50 diputats. I per tant Ciu és necessària des d'un punt de vista en clau estrictament d'avenç polític.

I sí, alguns em diran que a Espanya encara són pitjors, que les seves televisions encara adoctrinen més, que els seus polítics encara són menys democràtics, que els seus convidats televisius encara són més dogmàtics. D'acord, sí, puc estar d'acord, però no representa que estem intentant fer un país nou? No representa que estem fent un país nou per poder fer-lo millor? Doncs llavors, si permetem, justifiquem o ignorem aquestes realitats, estarem traient el sentit a aquesta lluita per la plena sobirania de Catalunya, ja que estarem mantenint i reproduint els mateixos errors de sempre. És imprescindible alliberar-nos d'aquest xovinisme tan estès, és necessari denunciar aquestes actituds per minoritàries que siguin o per fluixes que ens semblin en comparació amb les dels "espanyols". 

Autocrítica, sisplau! Autocrítica com a societat, com a poble, com a futur estat, perquè si no res d'això tindrà sentit.