Epidèmia invisible

Avui he estat a l'estand d'Oikocredit (cooperativa de finances ètiques) de la Fira UPF Solidària, i he conegut un home que treballa per Metges Sense Fronteres (MSF) que m'ha parlat sobre el tema de l'èbola. Es veu que la cosa està molt pitjor de com ho mostren a les notícies, ja que el sistema sanitari a un país com Guinea Conakry està desbordat. Han mort desenes de metges i ja comença a morir més gent per culpa d'altres causes que per èbola, ja que no tenen accés als centres hospitalaris col·lapsats. MSF està fent una crida a les institucions de la resta del món perquè actuïn, però ningú fa res. 

Als Estats Units estan investigant sobre una possible cura, però pel que m'ha dit es només en cas que grups islamistes utilitzessin el virus com arma biològica, no per destinar-la a l'Àfrica Occidental. Els països econòmicament rics del planeta no estan fent res per la gent de Guinea i Sierra Leone, i només apareix als mitjans quan s'infecta una persona occidental.

Això és racisme explícit en els nostres mitjans de comunicació, i també en els nostres governs, mal anomenats 'democràtics', que estan ignorant completament el que passa a l'Àfrica Occidental. Tenim moltíssima feina per tal de sensibilitzar i poder complir el nostre compromís de solidaritat internacional, perquè si no comencem per sensibilitzar-nos a nivell social, difícilment ho faran els governs i els mitjans de masses. Però és clar, combatre contra l'hegemonia mediàtica del Barça, del nacionalisme, de Belén Esteban o de l'iPhone 6, sembla una batalla perduda...