Entenc
que alguns moviments d'esquerres marxistes es mostrin escèptics o fins i
tot crítics amb l'anomenat procés sobiranista, pel rerefons
explícitament nacionalista que l'acompanya. De totes formes, jo crec que
s'han de tenir en compte alguns aspectes, independentment de si es
comparteix o no una identificació amb la "causa nacional".
Primer de tot, lluitar contra aquest procés és, a dia d'avui, una batalla perduda tenint en compte l'enorme interès social que genera. I sí, podem discutir sobre per què hi ha tant interès sobre això i tan poc sobre altres temes, però ara mateix és el que hi ha. I a ulls de moltes persones, no donar suport a un tema com la consulta, encara que els motius es trobin a les antípodes, et situa al costat de formacions ultranacionalistes com PP o C's.
Segon, hem d'entendre les diverses oportunitats que pot suposar aquest procés, possiblement històric. Una majoria social del voltant del 80% recolza la consulta, l'anomenat "dret a decidir". Penso que és un imperatiu donar suport a aquest dret per qualsevol persona que es consideri democràtica, però també és un imperatiu, per qui es consideri democràtic, estendre'l a altres temes. Per tant, es pot aprofitar aquesta gran demanda social de democràcia per estendre-la a altres temes i conscienciar una majoria social sobre la necessitat de decidir el nostre futur, no només amb la independència sinó amb tot. Dret a decidir-ho tot.
Tercer, ens trobem amb una quantitat enorme de població disposada a desobeir una sentència, la del TC, perquè la consideren il·legítima. Crec que aquesta és una gran notícia ja que sembla que cada cop més gent està agafant consciència sobre el que significa la desobediència com a eina pacífica per l'obtenció dels nostres drets i llibertats. També s'ha de reconèixer l'enorme feina d'una plataforma com la PAH en aquest sentit. Tot plegat, està ajudant a legitimar la desobediència com a forma de lluita pacífica a ulls de la majoria social, a entendre que la legitimitat es troba per sobre de la llei. I això és molt important.
Quart, tenim una enorme quantitat de població que vol formar un nou estat. Aquesta també és una oportunitat, per obrir un debat sobre com volem que sigui aquest estat, sobre la necessitat de democratitzar aquest debat i per tant popularitzar altres temes de política, economia o societat que ara mateix apareixen secundaris. Entendre la possibilitat, encara que a dia d'avui petita, de ruptura amb el model vigent a Catalunya, i sobretot estendre la consciència sobre aquesta possibilitat i animar la gent a participar-hi de forma activa. Volem un país nou, però com volem que sigui? Decidim-ho entre tots i totes.
Cinquè, la independència podria suposar una ruptura amb el règim espanyol, si es treballa eficientment amb altres moviments i formacions marxistes i anticapitalistes de la resta de l'estat. Recordem que les grans empreses i oligarquies financeres, nacionals i internacionals, es miren amb mals ulls aquest procés, perquè saben que pot suposar canvis més enllà.
Entenc que tenim per davant molts reptes i que el context mediàtic general no ens és gaire favorable, però també crec que després de dos anys de procés sobiranista, cada vegada més persones comencen a reflexionar sobre aquests temes. Ens podem limitar a criticar-ho des del distanciament degut al contingut - inevitable - de caràcter nacionalista, o podem acceptar el protagonsime evident d'aquest tema i mirar de fer-lo nostre al màxim possible. Entrar-hi i treballar al màxim pel país que volem, entrar-hi i fer tot el possible per minimitzar els debats nacionalistes estèrils i subsitituir-los per debats radicals de ruptura amb el sistema vigent, debats de democràcia real, de desobediència civil, de justícia social, de canvi de model econòmic, de qüestionament de les relacions internacionals vigents, de ruptura amb l'heteropatriarcat, etc.
No deixem que la dreta torni a segrestar una oportunitat de canvi, i menys una com aquesta, ja que jo crec que poques vegades hem tingut aquests temes en una situació tan favorable per ser debatuts, tractats des de la conscienciació i estesos entre la majoria social.
Convertim aquest context en una oportunitat, i aprofitem-la.
Primer de tot, lluitar contra aquest procés és, a dia d'avui, una batalla perduda tenint en compte l'enorme interès social que genera. I sí, podem discutir sobre per què hi ha tant interès sobre això i tan poc sobre altres temes, però ara mateix és el que hi ha. I a ulls de moltes persones, no donar suport a un tema com la consulta, encara que els motius es trobin a les antípodes, et situa al costat de formacions ultranacionalistes com PP o C's.
Segon, hem d'entendre les diverses oportunitats que pot suposar aquest procés, possiblement històric. Una majoria social del voltant del 80% recolza la consulta, l'anomenat "dret a decidir". Penso que és un imperatiu donar suport a aquest dret per qualsevol persona que es consideri democràtica, però també és un imperatiu, per qui es consideri democràtic, estendre'l a altres temes. Per tant, es pot aprofitar aquesta gran demanda social de democràcia per estendre-la a altres temes i conscienciar una majoria social sobre la necessitat de decidir el nostre futur, no només amb la independència sinó amb tot. Dret a decidir-ho tot.
Tercer, ens trobem amb una quantitat enorme de població disposada a desobeir una sentència, la del TC, perquè la consideren il·legítima. Crec que aquesta és una gran notícia ja que sembla que cada cop més gent està agafant consciència sobre el que significa la desobediència com a eina pacífica per l'obtenció dels nostres drets i llibertats. També s'ha de reconèixer l'enorme feina d'una plataforma com la PAH en aquest sentit. Tot plegat, està ajudant a legitimar la desobediència com a forma de lluita pacífica a ulls de la majoria social, a entendre que la legitimitat es troba per sobre de la llei. I això és molt important.
Quart, tenim una enorme quantitat de població que vol formar un nou estat. Aquesta també és una oportunitat, per obrir un debat sobre com volem que sigui aquest estat, sobre la necessitat de democratitzar aquest debat i per tant popularitzar altres temes de política, economia o societat que ara mateix apareixen secundaris. Entendre la possibilitat, encara que a dia d'avui petita, de ruptura amb el model vigent a Catalunya, i sobretot estendre la consciència sobre aquesta possibilitat i animar la gent a participar-hi de forma activa. Volem un país nou, però com volem que sigui? Decidim-ho entre tots i totes.
Cinquè, la independència podria suposar una ruptura amb el règim espanyol, si es treballa eficientment amb altres moviments i formacions marxistes i anticapitalistes de la resta de l'estat. Recordem que les grans empreses i oligarquies financeres, nacionals i internacionals, es miren amb mals ulls aquest procés, perquè saben que pot suposar canvis més enllà.
Entenc que tenim per davant molts reptes i que el context mediàtic general no ens és gaire favorable, però també crec que després de dos anys de procés sobiranista, cada vegada més persones comencen a reflexionar sobre aquests temes. Ens podem limitar a criticar-ho des del distanciament degut al contingut - inevitable - de caràcter nacionalista, o podem acceptar el protagonsime evident d'aquest tema i mirar de fer-lo nostre al màxim possible. Entrar-hi i treballar al màxim pel país que volem, entrar-hi i fer tot el possible per minimitzar els debats nacionalistes estèrils i subsitituir-los per debats radicals de ruptura amb el sistema vigent, debats de democràcia real, de desobediència civil, de justícia social, de canvi de model econòmic, de qüestionament de les relacions internacionals vigents, de ruptura amb l'heteropatriarcat, etc.
No deixem que la dreta torni a segrestar una oportunitat de canvi, i menys una com aquesta, ja que jo crec que poques vegades hem tingut aquests temes en una situació tan favorable per ser debatuts, tractats des de la conscienciació i estesos entre la majoria social.
Convertim aquest context en una oportunitat, i aprofitem-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario