Jo ja no sé què fer, però em fa fàstic viure aquí. Em fa fàstic
aquesta Europa que t’obliga a ser còmplice de barbàries continuades en
els CIEs on hi tanquen i maltracten persones immigrades, a ser còmplice
d’unes fronteres assassines que han convertit el Mediterrani en un mar
de mort que acumula cadàvers d’innocents que només buscaven dignitat. Em
fa fàstic aquesta Europa decadent que mira cap a dintre i cap enrere
mentre la seva policia insulta, discrimina, humilia, maltracta,
tortura, dispara i assassina les persones del Sud, d’un Sud que la
mateixa Europa va buidar d’oportunitats i va omplir d’espoli, de
divisió, de deute i de misèria, i que fa tot el possible per mantenir-lo
així. Sento fàstic de la meva terra narcotitzada, de la meva terra
còmplice, de la meva terra verinosa i racista que ha robat la dignitat
als que viuen al sud del Mediterrani i que no està disposada a
tornar-la. Fàstic d’una Europa inhumana que no ens ha donat privilegis
per haver nascut humans sinó per haver nascuts europeus, i que ens
convertiria en merda si haguéssim nascut uns quants quilòmetres més al
Sud. Aquesta Europa m’ofega i m’avergonyeix, aquesta societat malalta,
cega, muda, sorda i trista, buida d’esperances, conformista i insípida
que accepta viure al costat de CIEs, que es banya a les platges d’un mar
que s’ha convertit en un cementiri de joves, que ignora la misèria i
desesperació de molts dels seus veïns nouvinguts. Ens hem convertit en
zombies d’una Europa que ha venut els seus principis, si és que alguna
vegada els ha tingut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario