Un robatori acceptat

Imagina que un dia vas pel carrer i se t'apropa un home encorbatat acompanyat de dos goril·les guardaespatlles. L'home et diu que és el president d'un gran banc i seguidament els dos guardaespatlles et fiquen dins un cotxe i t'obliguen a anar a la sucursal més propera, treure 1.000 euros i donar-los-els. Et quedaries igual? 

Ho pregunto perquè això és semblant al que ens està passant amb el pagament del deute il·legítim. Amb el pagament d'aquest deute cadascú de nosaltres està donant centenars d'euros a grans bancs nacionals i estrangers, quan en realitat qui ha causat aquest deute han estat els rescats bancaris, l'especulació financera, la corrupció política i l'evasió d'impostos, però els únics que de moment l'estem pagant som nosaltres amb els nostres impostos. Podem agrair aquesta situació als diputats de PP, PSOE i CiU, que van recolzar la reforma de la Constitució que prioritzava el pagament del deute i es subordinava a les condicions imposades per la Troika (Comissió Europea, BCE i FMI). Amb tot, el deute públic espanyol ja ha superat el 100% del PIB i segueix creixent (el català es calcula entre el 90-150% del PIB, o sigui que tot i la independència de l'estat, la dependència financera continuaria).
Per què no estem als carrers exigint una auditoria ciutadana del deute com ja s'ha fet a diversos països? Per què estem permetent que la principal partida dels pressupostos de la Generalitat vagi al pagament d'un deute que no és nostre? Per què estem deixant que la banca estrangera ens robi centenars d'euros a cada un i cada una de nosaltres?

"Aquest deute no el podem pagar, perquè si no el paguem, els nostres creditors no moriran, però si el paguem, nosaltres sí que moriren" Thomas Sankara

(Foto: xerrada d'avui sobre el deute il·legítim, on han participat un membre de l'Observatori del Deute, un del seminari Taifa i el cònsul de l'Equador a Barcelona, país que va realitzar una auditoria del deute i elva rebaixar per sota del 30% del PIB)