Com ha dit Ada Colau (i també la CUP el mateix 27-S) el 47,8% de vots independentistes no legitima una declaració d'independència immediata i per això no s'ha proposat de moment. Però el que sí que legitima és la desobediència de les institucions espanyoles que cancel•len les nostres lleis (sobretot el Tribunal Constitucional); i també l'obertura d'un procés constituent participatiu a Catalunya de cara a dotar-nos d'eines de plena sobirania que garantitzin, entre altres, la celebració d'un referèndum vinculant.
Crec que són dos aspectes bàsics que podrien perfectament defensar tant Junts pel Sí, com la CUP, com CSQEP. Crec que totes tres formacions comparteixen la necessitat d'empoderament ciutadà així com d'impulsar una reconfiguració territorial més descentralitzada (alguns des del federalisme, altres des de l'independentisme). També penso que totes tres comparteixen la necessitat de desobediència d'uns tribunals que no només anul•len la nostra sobirania sinó també els nostres drets socials.
Crec que entre aquestes tres formacions, a més de moltes discrepàncies evidents i en part inevitables, també existeixen punts en comú molt potents que podrien ajudar a desencallar aquesta situació en la qual es troba Catalunya (i potser contribuir a provocar-ho a la resta de l'estat). Només veig una certa falta de voluntat per part d'algunes direccions.
Per una banda, un cert pànic electoral per part d'algun dels partits que integra CSQEP, preocupat per les conseqüències que podria tenir el 20D una posició massa radical en l'exercici de la democràcia real, sobretot si la maquinària mediàtica del règim l'infla amb una bona dosi de contingut nacionalista. D'altra banda, un pes encara massa gran de CDC dins de Junts pel Sí. La direcció de Convergència ha demostrat reiterades vegades prioritzar els seus interessos de partit molt per davant de qualsevol interès de país, des d'un cinisme maquiavèlic i una hipocresia desbordants.
Davant d'aquest escenari tan complex però a la vegada tan il•lusionant i únic, espero que ERC i la CUP sàpiguen maniobrar bé des del seu rol intermedi entre CDC i CSQEP, que siguin capaços d'oferir projectes comuns on totes les forces s'hi puguin trobar còmodes o, si no, que l'evidència de les seves incoherències les porti a reaccionar davant les seves bases i votants.
Penso que de moment el paper de la CUP, malgrat ser la formació amb menys diputades del Parlament, està sent admirable. Està reconduint l'independentisme perquè esdevingui sinònim d'una revolució social i democràtica que li permeti seguir creixent. L'últim fet ha estat exigir que els consellers Felip Puig i Boi Ruiz no puguin repetir en el nou govern. Dos consellers que han fet una feina detestable basada en mentides i repressió ferotge per part del primer, i en fer negoci amb la nostra salut per part del segon. Llàstima que de moment la CUP es trobi sola, entre una ERC encara massa subordinada a la lògica convergent i una CSQEP subordinada a la lògica electoralista curtplacista.
L'oportunitat que se'ns ha obert a les esquerres per tal d'encetar un procés constituent on tinguem el pes majoritari i una revolució territorial a l'estat espanyol que faci trontollar el règim borbònic del 78, és històrica. I ja ho hem dit diverses vegades. Malgrat l'enorme poder fàctic de la dreta, l'esquerra acostuma a ser sempre la responsable dels seus propis fracassos. De vegades per sectarisme, per electoralisme, personalisme, manca de democràcia interna... De totes depèn que no tornem a perdre una oportunitat històrica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario