Últimament és com si la política catalana s'hagués tornat boja i mil coses estiguessin passant a càmera ràpida de forma descontrolada. Cada partit a un ritme diferent, en una realitat diferent, fins i tot en un país diferent.
CDC amb una crisi brutal de la qual no saben com sortir-se'n perquè per primer cop en molt temps no tenen la paella pel mànec, trobant-se entre l'espasa dels seus votants i la paret de la llei espanyola. ERC esvaïda en la llista de Junts pel Sí intentant amagar el cap per no fer-se gaire mal en aquest terratrèmol que per alguns ha agafat dimensions apocalíptiques. La CUP amb el marrón de tenir la clau del futur polític de Catalunya, sense voler investir Mas però tampoc deixar que descarrili el "procés". El PP com una mena de bèstia agonitzant que necessita sang i fetge per mantenir-se viva. El PSC estancat en el seu Matrix com si s'hagués aturat el temps abans de la crisi i el procés sobiranista, ballant 'Don't stop me now' mentre l'aigua ja li arriba al coll. Podemos, ICV i EUiA units en un mateix grup però amb moltes diferències i recels i amb cada vegada menys marge de maniobra en un context sobiranista que no els beneficia gens i que els pot arribar a situar en un escenari de vida o mort. Unió Democràtica, a punt de l'extinció. UPyD, enterrada fa tot just quatre dies. Tot plegat, un context cadavèric, ideal per un partit carronyaire com Ciudadanos que es cruspeix la carn de zombies com el PP i el PSC i de cadàvers com UPyD, creixent a base de sang infectada.
Es com si estiguéssim vivint una mena de Big Bang de la política catalana. Una explosió que en poc temps acabarà amb l'estatus quo dels últims 30 anys i que determinarà el de les properes dècades. Sálvese quien pueda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario