Recordo que diversos dirigents de Podemos, entre ells Pablo Iglesias, van criticar reiteradament l'abraçada de David Fernandez i Artur Mas, com si amb això la CUP estigués abandonant el seu compromís social i abraçant el nacionalisme burgès. A mi tampoc em va agradar aquella abraçada, però la CUP demostra el seu compromís social amb fets i accions polítiques, no amb abraçades d'un dels seus membres. Ho demostra, per exemple, forçant Felip Puig, Boi Ruiz o Artur Mas a fer un pas enrere, forçant Junts pel Sí a desobeir el Tribunal Constitucional i acceptar un rescat social, portant la comissió d'investigació del cas Pujol...
En canvi, què fa Podemos? És cert que no s'ha abraçat a Rajoy, però accepta l'obediència a les actuals institucions de l'estat espanyol, malgrat que aquestes tinguin una actitud antidemocràtica i ens impedeixin tirar endavant mesures per blindar els drets socials. No s'ha abraçat a Merkel, però fan campanya al costat de Tsipras un cop aquest ha traït el poble grec i s'ha subordinat a les imposicions de la Troika (quina credibilitat poden tenir després d'això?). No s'ha abraçat a Stoltenberg (secretari general de l'OTAN), però no demanen la sortida de l'OTAN i pretenen ficar de ministre de Defensa un dels màxims responsables espanyols de la invasió imperialista a Líbia que ha provocat la guerra civil crònica al país.
Mentre Podemos segueixi subordinat a la direcció actual, no serà més que un PSOE 2.0, un partit jeràrquic disfressat d'esquerres i amb discurs socialdemòcrata però sense suposar una amenaça real pels poders fàctics que oprimeixen la classe treballadora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario