En un dia com avui moltes ens preguntem com pot ser que el nacionalisme espanyol celebri com a dia nacional l'inici del pitjor genocidi de la història finançat i perpetrat pel regne d'Espanya.
Pero també en un dia com avui convindria reflexionar sobre algunes coses d'aquí Catalunya. Com per exemple, els noms i carrers dedicats a un rei com Jaume I, així com tota l'èpica nacional al voltant d'aquest monarca. Un rei que va perpetrar igualment un genocidi contra la població civil que habitava a l'illa de Mallorca, majoritàriament musulmana. Reflexionar com se'ns explica la història de les gestes d'aquest personatge, que sense cap vergonya hauríem de definir com a monarca genocida.
I el mateix podríem dir de l'època hipòcritament anomenada de la 'Renaixença', lligada a una industrialització catalana racista i esclavista, amb noms com Prim, López i López, o Eusebi Güell, entre molts altres. Aquí a Catalunya tenim un moviment arquitectònic, el modernisme, que neix de l'esclavatge i l'explotació obrera, però que, en canvi, està molt idealitzat i sembla inqüestionable. Al mateix temps, aquella burgesia esclavista organitzada entorn de la Lliga Regionalista té per hereva l'oligarquia econòmica i política actual que segueix governant a Catalunya.
Evidentment és ben necessari retirar totes les estàtues i noms de carrers i places franquistes i borbòniques. Però també ho és de tots aquells criminals, genocides i esclavistes que la història ha disfressat de catalanistes per alguna raó. Estàtues que embruten les nostres ciutats i la nostra terra, i que intoxiquen la nostra identitat.
Potser si entenem les nostres pròpies contradiccions i ens enfrontem a les nostres vergonyes com a país, podrem comprendre millor les dels altres que tant ens ofenen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario