Podemos i el 15-M

Podemos i el 15-M tenen poc a veure, fins i tot en alguns aspectes em semblen contraris. És evident que els dos moviments sorgeixen d'un rebuig generalitzat a l'actual sistema polític i que el 15-M és el detonant de la crisi de règim que ha portat a l'esclat de Podemos. Però per mi el 15-M va ser molt més que Podemos. El 15-M va suposar un empoderament popular des de les bases, una posada en pràctica de noves formes d'organització col•lectiva, horitzontals, autogestionades, insubmisses i a la vegada massives. El 15-M va deixar moltes llavors escampades en tot el territori que han anat desenvolupant-se seguint les mateixes formes o similars que al principi, sense esdevenir partits polítics. També va portar a altres accions populars massives com envoltar el Parlament, envoltar el Congrés, reforçar la PAH o les Marxes de la Dignitat, que no van ser abanderades per cap partit politic determinat i que han permès anar guanyant l'hegemonia.

Entenc que les dinàmiques de Podemos fins i tot són oposades a les del 15-M, ja que ha acabat derivant en un partit amb una jerarquia clara i vertical, amb un líder indiscutible i mediàtic, i amb una cúpula que a la pràctica acaba tenint un poder gairebé absolut, per exemple a l'hora de convocar mobilitzacions populars. Això és tot el contrari del que pretenia ser el 15-M.

Però de totes formes em segueix agradant Podemos, encara que no és pas el meu projecte ni el meu espai polític de referència. Entenc aquest partit com una eina que ha sabut aprofitar un context per assolir uns objectius a curt termini: guanyar les eleccions, governar i forçar una reestructuració del deute i algunes reformes més que ja veurem en què acaben... Des d'un punt de vista europeu, entenc Podemos com una eina institucional per, a curt termini, forçar la UE a modificar les seves polítiques d'austeritat i de deute als països del sud i així poder aturar, temporalment, l'onada neoliberal que està suprimint els drets humans, socials i laborals que tant han costat de guanyar. Res més. No veig Podemos com una alternativa rupturista al sistema capitalista ni molt menys, simplement com un fre al seu empitjorament i a la catàstrofe social que en derivaria en pocs anys si seguís endavant el pla d'austeritat de la Troika i si s'aprovés el TTIP. Per això Podemos em sembla necessari però em sembla molt més necessari mantenir actiu el procés d'empoderament popular i de ruptura real amb el capitalisme. Perquè si no, tot plegat no serà més que un fre a l'onada neoliberal actual, fins que en torni a arribar una altra de més forta al cap d'uns anys, ja que l'oligarquia sempre es manté desperta.