Doncs jo penso que el crit que va fer en Cristiano Ronaldo al rebre la pilota d'or està molt bé.
Aquest home es va assincerar emocionalment davant de tothom, és un crit mig reprimit però no del tot que expressa honestament el que sent en aquell moment. En Cristiano Ronaldo ens podria haver dedicat un discurs ple de tòpics i bajanades, però ell va preferir - potser inconscientment, qui sap - un so purament emocional per expressar el que sentia. Em sembla legítim i interessant. De què serveixen els grans discursos de Mas o d'Obama si després no són res més que hipocresia? De què serveixen les avorrides declaracions dels futbolistes si sempre diuen el mateix? En un crit s'expressa el mateix però molt més condensat. Economia del llenguatge.
El que passa és que vivim en una societat reprimida i bastant hipòcrita i quan algú es despulla emocionalment, quan expressa amb sinceritat i sense filtres el que sent, encara que sigui sense insultar ni ofendre com en aquest cas, la gent sent una mena de vergonya aliena i se'n burla com si fos idiota.
Jo crec que en el fons d'aquesta burla es troba associat un sentiment construït de vergonya respecte el primat que tots portem dintre i que constantment intentem amagar ja que estem massa avergonyits dels nostres orígens i massa poc del nostre present.
Ens pensem que estem per sobre dels animals i de la gent dels inicis del Paleolític que no sabia parlar i utilitzava sons per comunicar-se. Però en què ens basem per pensar que som millors que ells? Jo tinc els meus dubtes, perquè podem preguntar-nos sincerament de què ha servit realment el llenguatge, si col•lectivament l'hem sabut aprofitar tant com ens pensem i fins a quin punt ha estat positiu l'intel•lecte que hem desenvolupat associat a aquest llenguatge.
És només una petita reflexió després de veure 30 vídeos burlant-se d'aquest home pel simple fet de no haver-se reprimit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario