M'ha sorprès veure la reacció de força gent davant d'una crítica al modernisme. Sembla que en aquest país és gairebé tabú criticar el modernisme. Sembla que el modernisme només es pot valorar en termes purament estètics, ja que qualsevol crítica al seu context històric, per molt certa que sigui, se l'acusa de destructiva i negativista. Et diuen: no et pots basar només en això per jutjar el modernisme. Això és el que m'ha fet més gràcia. Sempre ens han ensenyat el modernisme des d'un punt de vista estètic, idealista i banal, però no ens molesta gaire aquesta falta d'altres punts de vista. Ara, si algú dóna una visió del modernisme que s'allunya d'aquest dogma, aleshores només està donant una visió pessimista i obviant les altres. Curiós...
Què ens passa amb el modernisme? Per què ens costa tant d'admetre que la seva bellesa és fruit de l'explotació laboral, l'esclavatge i una societat classista i desigual? O ens pensem que Barcelona és perfecta? Ens pensem que la burgesia catalana no va esclavitzar indígenes ni va comerciar amb esclaus ni va explotar el proletariat? Ho va fer, i degut a això va sorgir el nostre estimat modernisme. El coneixement de la història és necessari per entendre on vivim, encara que la construcció de la marca Barcelona i de la identitat nacional es basi en la banalitat i l'estètica. I que consti que m'encanta Barcelona, però precisament per això la vull conèixer tal com és, no com un simple souvenir gegant i banal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario