Veganisme i anticapitalisme

No puc concebre l'ecologisme, el veganisme i l'antiespecisme sense una visió anticapitalista. Pretendre defensar els ecosistemes mundials i els drets dels animals des d'un sistema basat en el creixement il•limitat i la destrucció -més o menys prorrogada- dels recursos naturals, i on tota la lògica del funcionament gira al voltant de l'acumulació de capitals, resulta com a mínim absurd.

Però tampoc puc concebre l'anticapitalisme d'esquerres sense una visió ecologista i antiespecista. L'actual model industrial de producció càrnica és absolutament insostenible i injust pels petits agricultors que són desposseïts de les seves terres a favor de grans corporacions, pels consumidors que pateixen les conseqüències d'una ramaderia sobremedicada i, sobretot, per milions d'animals que pateixen una vida de maltractament continu per satisfer l'abús de carn als països enriquits. L'especisme actualment és potser la forma més cruel i a més gran escala d'opressió contra uns 'altres' més febles.

La visió antiespecista, ecologista i anticapitalista resulten indestriables, ja que formen part del mateix. He arribat a la conclusió que això que anomenem "ser d'esquerres" no és tant la reproducció d'uns discursos o unes ideologies d'un espai i moment determinats sinó la sensibilitat per identificar les relacions d'opressió, siguin del color que siguin i en el context que siguin, entendre la sobreposició de contextos on es mantenen aquestes relacions i, tot mantenint sempre una postura autocrítica, posicionar-se en favor dels drets de les oprimides per tal de construir una realitat lliure d'opressions.