Aquesta tarda aniré a això de la Meridiana, però no hi aniré sol. A
més d’uns quants amics, també aniré acompanyat d'una bona càrrega de
dubtes personals entorn aquesta qüestió. Bàsicament perquè qui organitza
aquest acte és l’ANC, una institució en la qual realment no crec, però
que li reconec unes formes i una feina feta en aquest tema generalment
impecables. No crec en l’ANC perquè això de parlar d’independència només
del Regne d’Espanya i no de la resta d’institucions que ens oprimeixen
em sembla espantosament insuficient i fins a cert punt una tergiversació
de la realitat molt important, per no dir directament que és una forma
d’enganyar la gent.
Parlar d’independència, de democràcia, de
sobirania i de Catalunya sense ni tan sols mencionar la independència de
la Unió Europea, del deute extern, de la lògica de mercat o de les
grans corporacions econòmiques que esclavitzen la classe treballadora,
em sembla una fal·làcia. I si a sobre després els organitzadors
d’aquesta manifestació es presenten en una candidatura on gairebé la
meitat dels membres (inclòs el president) són d'un partit que és
responsable directe de la venda indiscriminada del patrimoni català (des
de Gallecs fins a empreses púbiques), de la destrossa indiscriminada
dels serveis socials (de la qual no poden culpar només a Madrid ja que
ho van pactar amb el PPSOE) i de la manca de democràcia (votant contra
diversos referèndums i utilitzant els cossos policials per a reprimir
les manifestacions democràtiques), aleshores el meu desacord amb aquesta
organització ja arriba a un punt molt elevat. Tot això per no entrar en
el tema que aquesta candidatura és resultat directe del xantatge de Mas
i el seu entorn amb no convocar eleccions si ell no era el president...
Malgrat això avui aniré a l’acte organitzat per l’ANC. Perquè malgrat
tot sento respecte per l’ANC i perquè, sobretot, comparteixo la voluntat
d’independitzar-me del regne d’Espanya. Segurament després m’allunyaré
molt de la proposta de país dominant entre les persones que formen
l’ANC, però a dia d’avui compartim aquesta necessitat. I em sembla molt
necessari que des de la societat civil catalana fem pressió com hem
estat fent en els últims anys per remoure els fonaments d’aquest règim
centralista espanyol. Com també em sembla necessari que el procés
sobiranista no quedi només en mans de la dreta catalana i que s’ompli de
significat i de contingut social, per la qual cosa l’esquerra hi ha de
participar i seguir forçant perquè es democratitzi més encara i perquè
realment suposi l’avenç cap a una societat justa i democràtica.
Això sí, no hi aniré pas amb una samarreta blanca. En aquest sentit
desobeiré ja que he decidit anar amb una samarreta de color blau fosc
que diu: “El deute no és nostre. No devem, no paguem”. Ja que si volem
parlar d’independència, si volem realment parlar de sobirania, no ens
hauríem d’oblidar del deute. Un deute amb el qual el sistema financer
europeu ens té collats, un deute que elimina la nostra sobirania
econòmica, un deute que serveix com a excusa per vendre’s el patrimoni
català i fer negoci amb els nostres drets, un deute que compartim i
co-patim amb la resta de pobles de l’estat espanyol i amb molts altres
països del món. Un deute que no és nostre però que estem pagant
nosaltres. Em vull alliberar del regne d’Espanya i també em vull
alliberar del deute il·legítim.
Si som independentistes, siguem-ho de tot allò que ens oprimeix.
I per cert. En un dia com avui, no oblidem tampoc Allende. Perquè
l'internacionalisme també ha de ser un dels pilars del nou país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario