La incompatibilitat del capitalisme amb la democràcia

Al Regne Unit, França i els Estats Units el discurs xenòfob va guanyant espai mediàtic i també terreny electoral. A França i el Regne Unit, davant el creixement del Front National i el UKIP, sembla que l'única sortida que han trobat els dos grans partits i els governs ha estat cedir al discurs racista i aprovar lleis obertament xenòfobes com l'expulsió de gitanos o la il•legalització del lloguer a persones sense papers. Als Estats Units, un racista com Donald Trump està liderant les enquestes per a les primàries del Partit Republicà, amb la qual cosa podria arribar a ser el següent inquilí de la Casa Blanca.

Sembla que la història es repeteix. En un context de crisi econòmica i social, a través dels mitjans de masses les oligarquies econòmiques impulsen els discursos ultranacionalistes i xenòfobs per tal de crear confusió i impedir que la societat assenyali les causes reals dels seus problemes. Els discursos anticapitalistes i transformadors que aspiren a crear una societat justa, sostenible i democràtica són invisibilitzats i ridiculitzats per aquests mateixos mitjans de masses.

Davant aquest panorama, es fa gairebé impossible que l'esquerra pugui arribar al poder i canviar la realitat tot participant en aquesta farsa que alguns anomenen "democràcia", "llibertat de premsa" i "lliure mercat". En realitat es tracta de la dictadura dels mercats, un joc creat pels poderosos i per als poderosos, on les alternatives que amenacen els privilegis de la classe dominant són immediatament esclafades ja sigui amb l'ús de tancs o de bancs. El cas recent de Grècia ho deixa ben clar. I si no, el del Xile d'Allende, la Burkina Faso de Sankara, el panarabisme laic o l'Espanya republicana del 36, entre molts altres. Tots ells, moviments socialistes cruelment esclafats pel capitalisme a través de la guerra, la dictadura i la misèria.

Per tant, segurament tenen raó les veus que aspiren a un canvi des de baix, reconstruint col•lectivitats, posant en pràctica la solidaritat humana i models alternatius com la banca ètica, les cooperatives de consum, les assemblees populars, etcètera. Superar l'individualisme i l'aïllament al qual ens sotmet la lògica de mercat i reconstruir una societat que ha quedat esquarterada. Recuperar un model productiu democràtic. Recuperar la Humanitat.

Com diuen els zapatistes: "No podem canviar el món, però sí que podem construir un nou món".