Convèncer convençuts o sumar indecisos?

Ens queixem que a Madrid no ens entenen ni ens escolten però és que de vegades sembla que hi hagi independentistes que caiguin en el mateix error. L'estratègia de convèncer els convençuts està molt bé, però no és suficient per aconseguir una àmplia majoria independentista, la qual és imprescindible si algun dia volem independitzar-nos de debò en comptes d'eternitzar un procés que massa sovint ha estat sinònim de cortina de fum.

Només Súmate i en menor mesura la CUP s'han proposat seriosament ampliar el suport a l'independentisme entre un sector molt complicat però imprescindible, que és el de la Regió Metropolitana de Barcelona (sobretot l'Àrea Metropolitana). Una zona on en 15 municipis Ciudadanos ha guanyat les eleccions i en dos el PSC, i la qual va impedir que l'independentisme arribés al 50% dels vots. No podem deixar escapar aquesta part de la població, amb ciutats tan importants com L'Hospitalet, Santa Coloma, Rubí, Gavà, etc.

Aleshores, em pregunto una cosa. Com és possible que seguim amb l'estratègia personalista de Mas?? Realment creiem que així podrem, algun dia, sumar els milers d'indecisos que encara hi ha?

Deixant de banda les meves profundes antipaties polítiques amb el president, penso sincerament que ara mateix és un personatge que resta. O com a mínim no suma. S'ha vist amb els resultats insuficients de Junts pel Sí. L'independentisme ha crescut des de la CUP.

Potser algunes persones, suposo que les més properes a CDC, no acaben de ser conscients del rebuig amplíssim que genera la figura de Mas entre els votants de CSQEP, un espai politic que tard o d'hora necessitem apropar, i això només serà possible amb un independentisme que realment sigui sinònim de justícia social, d'alliberament democràtic, de procés constituent. El primer pas per aconseguir-ho és posar Mas en segon terme. Ja no dic fer-lo desaparèixer (encara que si fos per mi el primer que faria seria enviar-lo al tribunals per pressumpte còmplice de corrupció), però entenc que Mas també desperta moltes simpaties entre alguns sectors ja convençuts. 

El que veig és que l'independentisme necessita una imatge més plural i democràtica, menys personalista, i sobretot que no quedi personalitzada en un polític que és responsable de les retallades i privatitzacions (perquè sí, no podem oblidar que CDC va pactar el desmantellament de l'estat del benestar amb el PP), del negoci privat amb la nostra salut (encapçalat per l'austericida Boi Ruiz), de la repressió de manifestacions pacífiques (15-M, cas del Parlament, Esther Quintana, Multireferèndun) i del vergonyós vot en contra de l'autodeterminació dels pobles kurd, palestí i sahrauí.

Com pretenem que un polític així sigui una figura de consens? Com pretenem sumar la major part d'aquest 9% de votants que fa dos dies van optar per l'abstenció sobre la independència votant CSQEP però que demostren una alta preocupació pels drets socials?

És que realment jo no ho puc entendre. Em sembla de lògica aplastant el fet que Mas ja està cremat, esgotat com a cara visible del procés a nivell institucional. Hi ha moltíssimes opcions de consens. Romeva, per exemple. A mi no m'agrada políticament, però com a mínim és tolerable i ajudaria molt més a sumar indecisos. I com a mínim Junts Pel Sí no cauria en la trampa i la contradicció de voler posar de president el número quatre de la seva llista. Perquè ho sento per és així. Això no cola.

Els resultats de diumenge demostren que en un referèndum l'independentisme guanyaria. Per això, la cosa està a tocar, però cal que ho fem bé. Malgrat les amenaces, les trampes antidemocràtiques o la pèrdua dels vots de l'ambaixada espanyola a Roma, l'independentisme ara mateix és majoritari. Si no ho aconseguim nomes serà responsabilitat nostra.