L'independentisme ha de créixer per l'esquerra

Avui en un bar escoltava un home queixant-se al cambrer sobre els polítics. Deia que els que van de patriotes són els que més roben, els que et parlen de la pàtria, la religió i aquestes coses, tant d'un bàndol com de l'altre. Ha criticat les polítiques d'Artur Mas, que segons ell li han afectat directament en el seu salari. Era un home castellanoparlant, treballador, afectat per la crisi i habitant de la Regió Metropolitana (RMB). Un perfil que, parlant en termes generals, tradicionalment havia tendit a votar el PSC i que davant la davallada d'aquest partit, està quedant 'orfe' de vot. Aquest perfil de persones, que són moltes a Catalunya, poden tendir a votar opcions identitàries espanyolistes com Ciutadans, opcions socialdemòcrates autonomistes com Podemos (i CSQEP) o un independentisme que tingui contingut social i que no estigui tan lligat a sentiments identitaris nacionals.

Per això, reitero que posar en Mas de presidenciable per Junts pel Sí ha estat un error estratègic molt gran, ja que allunya la major part d'aquests milions d'habitants de la RMB, treballadors, afectats per la crisi, i amb origen a la resta de l'estat espanyol. Mas és una figura que ja està cremada i que després del que ha fet com a president i de la corrupció del seu partit, no aconseguirà mai reunir un consens social majoritàriament independentista al nostre país. Aquí és on apareix el paper de la CUP, que representa un independentisme d'esquerres alliberador del règim borbònic i menys lligat a qüestions identitàries nacionalistes. Si la CUP és capaç d'atreure bona part d'aquesta població, l'independentisme podrà aconseguir una majoria absoluta d'escons i de vots.

En els propers dies veurem fins a quin punt el PSC és capaç de mantenir aquests votants, i com Ciutadans, CSQEP i l'independentisme d'esquerres són capaços de convèncer una gran part de la població catalana que és la que acabarà marcant la diferència entre si l'independentisme és majoritari o no ho és.