El gran error d'una societat és acostumar-se a la corrupció, la pobresa estructural, la falta de democràcia o les vulneracions de drets humans, pensar que són normals i que no hi ha res a fer.
Fa quatre anys, amb el 15M, inspirat en les protestes àrabs del nord d'Àfrica, molta gent va començar a despertar i adonar-se que es podia somiar, lluitar i guanyar sense dependre dels partits polítics. La societat civil va agafar les regnes del discurs polític i es va negar a acceptar el discurs que deia que la crisi era culpa nostra o de les persones immigrants, que els mateixos que ens havien portat fins aquest desastre ens hi traurien, i que regalar la nostra sobirania a institucions externes i antidemocràtiques seria la solució. La societat va sortir a les places, va dir prou, i va parlar.
A partir del 15M es va desenvolupar una extensa xarxa ciutadana arreu del territori, es van empoderar milers de persones, es van consolidar moviments com la PAH, les finances ètiques o les assemblees populars, i si bé s'han aconseguit grans victòries com la derrota del bipartidisme, la detenció de Rato o la defensa col•lectiva dels drets bàsics de molta gent, també hi ha hagut desenes de persones segrestades per la policia, com les 8 companyes condemnades a 3 anys per protestar davant el Parlament. L'esperit del 15M segueix més viu que mai, no va marxar, de fet es va estendre, i és aquest mateix esperit el motor que està transformant aquest país, a poc a poc, però sense pausa. Davant el segrest de la democràcia i l'egoisme que ens inculca el règim capitalista, l'única solució és la solidaritat i la lluita col•lectiva.
Només el poble salva el poble. Sí se puede!
No hay comentarios:
Publicar un comentario