El Mobile World Congress, una relíquia sagrada per la qual estem disposats a sacrificar-nos i matar (tot sigui per fer contents els déus del capital)

Amb la victòria de Barcelona en Comú moltes persones han quedat retratades quan de sobte han expressat una gran preocupació per la Fórmula 1 o pel Mobile World Congress sense mai haver fet el mateix amb els desnonaments, amb els CIEs o amb les tortures i assassinats de la policia, per exemple. Per algunes persones sembla que el pilar central de la lògica econòmica, política i social és el diner, el capital. Són zombies del capitalisme. Per aquestes persones sembla que tot queda justificat si serveix per crear riquesa, per augmentar el PIB, per, al cap i a la fi, augmentar els beneficis dels que ja són rics. I, per tant, augmentar la desigualtat.

Per algunes persones el Mobile World Congress s'ha convertit en una mena de dogma sagrat inqüestionable que cal mantenir costi el que costi, "que si no, el faran a París", "que ens quedarem sense llocs de treball", "que suposa ingressos de nosequants milions d'euros". Però després no diuen res sobre la mala qualitat i baixíssima temporalitat d'aquests llocs de treball, ni del mal repartiment d'aquest ingressos.

I encara diuen menys del que suposa pel planeta la indústria insostenible i criminal dels mòbils que representa aquest congrés. Una indústria basada en el consumisme permanent, en l'acumulació de deixalles electròniques en ecosistemes naturals i, el pitjor de tot, en l'espoli i la guerra a l'Àfrica Central, on ja han mort més de 4 milions de persones des del 2000, amb milers de nens soldats i milers de dones violades cada any.

En aquest congrés de mòbils que l'impresentable de Trias acaba de renovar tot i haver perdut les eleccions fa més d'una setmana, no es parla de res d'això ni es fa res per intentar redreçar el model de la indústria d'aparells electrònics. Segueix purament amb la mateixa lògica curtplacista, insostenible i còmplice de la guerra.

Una societat que només mira pels diners i que es conforma amb llocs de treball precaris i una desigualtat creixent, és una societat malalta. Una societat que fa els ulls grossos davant 4 milions de morts, és una societat malalta. Jo no reconec aquesta societat i estic segur que si som capaces d'explicar la cara negativa d'aquest congrés, la majoria de persones no el voldran a casa nostra. O com a mínim, voldran que es reorienti, com han expressat la CUP i BComú. Estic segur que el capitalisme encara no ens ha robat l'humanisme, ni li permetrem.