Jo diria que tu ets un noi molt coherent. Diria que no et qüestiones els teus hàbits perquè creus en el sistema vigent. Creus que la pobresa és culpa dels pobres i la guerra dels que la pateixen, i que nosaltres no tenim res a canviar ja que són els altres els que han d'aprendre de nosaltres.
Molt coherent, sí. Per això m'espanten les persones que són coherents vivint en el sistema on vivim. M'espanten les persones coherents en un sistema que cada dia mata de gana i de guerra 60.000 persones en aquest món.
El primer pas és entendre el sistema on vivim. El segon, trobar alternatives individuals i col•lectives. El tercer, avançar per assolir-les. Tu no has començat ni el primer pas.
Intentar transformar l'estatus quo et sotmet a incoherències i contradiccions aparents inevitables, et sotmet a un procés de transformació personal inacabable cap a la utopia. Però aquest procés contradictori és el que et dignifica, el que et fa avançar i el que et fa persona, al cap i a la fi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario