Una visió una mica menys pessimista de les eleccions a Andalusia

Jo crec que el gran problema (i desil•lusió) a les eleccions d'Andalusia ha estat que Podemos no ha aconseguit prendre prou electorat del PSOE (que en el fons, és la gràcia i el sentit que li trobo a aquest partit). I sap greu, perquè Teresa Rodríguez és una de les poques candidates de Podemos que ve d'Izquierda Anticapitalista, i que per tant ha mantingut una posició més radical, però potser precisament per això no ha aconseguit fer-se amb l'electorat de centre i centre-esquerra andalús.

Tot i ser la comunitat amb més atur de tot l'estat, amb centenars de membres del PSOE imputats i amb el famós cas dels EREs, el PSOE ha resistit prou bé, tot i aconseguir els pitjors resultats de la seva història (a les elecciones de 2004 i 2008 havia aconseguit al voltant del 50% dels vots, aquest cop 35,4%). La tendència a la baixa del bipartidisme ha quedat clara en aquestes eleccions, encara que els mitjans de masses ens ho presentin com una victòria socialista que demostra que el PSOE està viu. És clar que està viu, però tot i el somriure de Díaz, està morint. En els darrers deu anys el PSOE ha perdut un terç dels votants al seu feu electoral, pràcticament l'únic territori que els queda. Jo no somriuria tant, a no ser que s'esperessin uns resultats pitjors. I del PP, patacada clara i pitjors resultats històrics també, tot i ser segona força. El bipartidisme està morint, però a Andalusia ho fa al seu ritme. Massa lent, potser?

IU ha pagat les seves contradiccions i el fet d'haver estat governant tres anys i mig amb el PSOE. Bona voluntat però són incapaços de fer arribar el seu missatge. És un partit en crisi que esperem que pugui culminar un procés de revolució interna que dissolgui una cúpula obsoleta i incrustada i tregui partit del seu enorme potencial jove. En depèn la superviviència d'IU i potser també la de l'esquerra en aquest país.

Esperem que a la resta del país Podemos i IU siguin capaços de convèncer l'electorat com a alternativa a una dreta en decadència, vist que a Andalusia ha estat el PSOE - la falsa esquerra - qui ho ha fet. PSOE i Ciudadanos són el canvi perquè no canviï res. En els propers mesos haurem de fer entendre aquesta idea. I si no, ja ho diuen que els humans som l'únic animal que ens entrebanquem dos cops amb la mateixa pedra.