Els més infeliços no són els que tenen menys, sinó els que han perdut més, els que tenen més expectatives fracassades, i els que s'han quedat més sols. Si no lluitem col·lectivament contra l'avenç neoliberal que està arrasant els nostres estats socials, em temo que acabarem sent la societat més infeliç del món. Una societat educada que havia conegut l'estat del benestar, però que l'haurà vist desaparèixer, i haurà perdut la seguretat, la llibertat i la dignitat. Els nostres pares veuran com tindrem feines precàries, com patirem per no quedar-nos malalts i no poder pagar els medicaments, com tindrem insomni preocupats per si podem arribar a final de mes, com viurem una vida que no valdrà la pena viure. Veurem com els suïcidis es disparen, com cada cop més gent cau en la misèria i l'exclusió, i com cada cop la policia reprimeix amb més força. Lluitarem entre nosaltres per fer content al nostre cap, però com més competim entre nosaltres menys sentit tindran les nostres vides.
Només si sabem respondre col·lectivament, si ens unim i aconseguim que l'empatia humana i la solidaritat superin l'avarícia, la por i les nostres diferències, podrem algun dia ser feliços, tots i totes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario