Desenes de dones assassinades al nostre país, el govern de CiU privatitzant el sistema sanitari, els mossos arrestant desenes de persones per raons ideològiques, el principal herbicida mundial declarat possible cancerigen per l'OMS, corrupció estructural en els principals partits polítics... Però la gran amenaça que es mostra a les portades i per la qual s'omplen els carrers de policies, és el jihadisme.
Evidentment que existeix una amenaça jihadista (com també existeix amenaça feixista encara que no se'n parli). Però estem tenint moments realment de paranoia que no tenen cap sentit. S'estan militaritzant els carrers del centre de Barcelona amb policies armats amb ametralladores arrestant persones pel simple fet de tenir la pell fosca o parlar àrab. I els mitjans de comunicació es centren en aquesta amenaça i releguen la resta de problemes (que no són amenaces, sinó problemes reals) a posicions secundàries o al silenci absolut.
A més, les notícies sobre aquest tema apareixen sempre descontextualitzades i buides d'anàlisi, alimentant així la islamofòbia i la por irracional. Per exemple, a la portada d'avui de la Vanguardia es diu que hi ha 50 mesquites que suposadament propaguen el salafisme. Però quin és el país que més finança i exporta el salafisme a la resta del món? Aràbia Saudita. Gran aliada diplomàtica i comercial de l'estat espanyol, que li compra petroli i li ven armament. És a dir que, indirectament, el mateix estat que suposadament combat el salafisme, l'està finançant.
Mentrestant, l'amenaça jihadista és utilitzada pel PP-PSOE per aprovar la cadena perpètua, i el mitjà per excel•lència al servei de CiU, La Vanguardia, l'utilitza per tapar els problemes principals tot desviant l'atenció cap el que fins ara no és més que una 'amenaça'.
No hay comentarios:
Publicar un comentario