La revolució kurda, un model inspirador

L'altre dia a Mollet vam tenir una xerrada molt interessant sobre la revolució kurda. Es van tocar molts temes, però em va cridar especialment l'atenció el model de país que el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) proposa i que s'està materialitzant als cantons kurds de Rojava, una zona que va ser abandonada per l'estat sirià amb l'arribada de la guerra.

Es tracta d'un model promogut pel líder del PKK Abdullah Öcalan i inspirat en tres element: ecologisme, feminisme i municipalisme. Un model que a la vegada també combat tres elements: capitalisme, imperialisme i patriarcat. D'aquesta manera han elaborat un sistema polític complex que s'origina des de les bases a partir d'assemblees de carrers que busquen el consens i que escullen representants de barris, municipis i cantons. Es tracta d'un model que compleix clarament el principi de subsidiarietat, delegant a les institucions més extenses territorialment només les funcions imprescindibles, com defensa i afers exteriors.

Al mateix temps el model econòmic defuig les grans corporacions i aposta clarament pel cooperativisme, ja que la democràcia no s'ha de basar només en la política sinó també en l'economia. D'altra banda, la presència de la dona resulta fonamental, creant una dualitat en els consells representatius: un de mixt i un format únicament per dones per a temes que afecten la dona. També existeix una milícia mixta i una milícia de dones per combatre el feixisme del Daesh.

Resulta interessant la concepció d'alliberament nacional sense passar per la creació d'unes estructures d'estat tradicionals, d'un estat-nació a l'estil burgès, jeràrquic i capitalista. I en aquest sentit la societat catalana en podria aprendre molt. Sovint sembla que l'alternativa a l'estat espanyol, un estat opressor en molts sentits, hagi de passar per la creació d'un estat clàssic, reproduint els mateixos defectes estructurals, que queda implícitament resumit en allò de: "volem un país normal".

L'alliberament nacional ha de passar per l'alliberament del capitalisme, el patriarcat i l'imperialisme. Si no és així, amb la Unió Europea i els Estats Units donant-nos l'esquena, difícilment podrem aconseguir res i ens quedaren amb el fum de Mas i Junqueras, somiant en un estat-nació obsolet que no arribarà mai. L'opressió, el nacionalisme i la jerarquia no han de ser substituïts per una altra opressió, un altre nacionalisme i una altra jerarquia. Encara que alguns sembla que es conformin pensant que com a mínim serà la 'nostra' opressió, el 'nostre' nacionalisme i la 'nostra' jerarquia...