La lluita ens manté vives

Hi ha moments pessimistes en què preferiria no saber res de la resta del món. Moments en què preferiria preocupar-me únicament per anar al gimnàs, comprar-me roba i trobar una feina amb la qual guanyi molts diners, i no saber res del món on visc. Això em va passar dijous passat a la tarda. Va ser un dia en què veia el futur del nostre país molt fosc. Em vaig sentir extremadament vulnerable i indefens en aquest sistema on vivim, i inevitablement aquest pessimisme em va portar a pensar que potser m'hauria de buscar la vida per mi sol i deixar de preocupar-me per les lluites i d'intentar construir res col•lectivament. Per sort vaig dormir una mica i se'm va passar. Però vaig veure que havia estat a prop de caure en el parany del sistema, el parany de l'alienació i l'individualisme, fruits dels sentiments de solitud i de por. Vaig estar a prop de deixar de ser persona i convertir-me només en un mer individu d'una societat desintegrada, d'una societat morta.

Ahir vaig anar a un acte que d'alguna manera necessitava. Va ser un acte inoblidable que va suposar una injecció de moral i energia. Era un acte organitzat per la CGT amb la participació de persones que havien patit i seguien patint la repressió policial. N'hi havia moltes, encara que no hi eren pas totes. Però veure unides tantes lluites diverses, sense por, denunciant el terrorisme d'estat, em va fer adonar que seguim dempeus, que seguim unides, que la solidaritat i l'alegria són la nostra força. I, sobretot, que mai, mai podem abandonar les nostres companyes assassinades, torturades o segrestades per l'estat. Mai. Perquè si algun dia ho fem, haurem deixat de ser persones, de ser societat.

Les participants:

• Rodrigo Lanza, Mariana Huidobro, dues amigues de la Patri. Víctimes d'un muntatge policial per salvar la gestió del govern municipal de Barcelona, aleshores encapçalat per Joan Clos.

• Xavier Artigas, director de Ciutat Morta.

• Alfon, condemnat a 5 anys de presó per fer de piquet en una vaga general. Víctima d'un muntatge policial.

• Representant del grup de suport de les preses de l'operació Pandora, segrestades per l'estat en la seva obsessió d'inventar terrorisme i por per acabar amb qualsevol alternativa.

• Laura Gómez, segrestada 23 dies en presó preventiva per participar en un acte simbòlic que consistia en cremar una caixa de cartró amb bitllets falsos davant la Borsa de Barcelona durant la vaga del 29M. La fiscalia demana diversos anys de presó.

• Zenon, membre de Rereguarda en Moviment, que ajuda les víctimes de la repressió.

• Andrés G. Berrio, membre de Tanquem els CIEs. Les persones migrants acostumen a ser víctimes invisibilitzades del terrorisme d'estat. Fa un any de l'assassinat de 16 persones a Ceuta, encara impune.

• Carles Guillot, membre de Stop Bales de Goma i mutilat amb la pèrdua d'un ull per una bala de goma, com moltes altres persones. El problema ara són les armes teaser, que als EUA han acabat amb la vida de moltes persones.

• Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez, assassinat per la policia fa 22 anys. Segueix lluitant perquè es faci justícia.

• Iñaki García, membre de la campanya Justícia Juan Andrés, assassinat per la policia al Raval, un barri que 'molesta' ja que no respon a la Marca Barcelona.

• Una membre de l'assemblea de Can Vies, una lluita que va acabar amb desenes de ferits, detinguts i un barri militaritzat, però també amb una victòria: la reconstrucció.

• Jesús Rodríguez, periodista de la Directa, que va denunciar la complicitat de molts periodistes-mercenaris amb la repressió institucional.

• Rosa Grau, Moi Rojo, Xavier Theros, Juanito Piquete i José Icaria, que van embellir l'acte amb música i poesia.

No és una poma podrida, és tot el cistell. No oblidem. La lluita ens fa persones.