També em vull independitzar de Catalunya

Ja ho he dit diverses vegades, si sóc ‘independentista’ no és per construir un estat-nació capitalista com els que ens envolten en aquesta Europa governada pels mercats, sinó precisament per alliberar-me d'aquest model de país. Per mi Espanya no té cap mena de sentit. És un regne resultat de conquestes cruels i per descomptat antidemocràtiques al servei d'unes elits anacròniques i liderat per l'herència del règim franquista. Espanya no és res més que un territori i un conjunt de pobles oprimits per una monarquia borbònica imposada per la força. Cal que els pobles segrestats en aquest regne s’alliberin i puguin decidir col·lectivament el seu futur.

Ara bé, quan veig aquesta candidatura dels de Junts pel Sí, sento que també em vull independitzar d'això. No és pas el meu referent ni el meu model de país i societat. Per mi hi ha dos personatges que exemplifiquen clarament la Catalunya de la qual em vull independitzar: Artur Mas i Josep Guardiola. El que volen ficar de president, i el que tancarà la llista. Per mi són dos clars exemples d'una Catalunya profundament hipòcrita i nacionalista en la qual volen que ens emmirallem i que domina les institucions i els mitjans de comunicació. Els dos personatges han estat construïts com a 'educats', 'assenyats' i 'elegants', però en realitat són per mi la clara imatge de l'opressor: home, blanc, ric, heterosexual, guapo, conservador i del Barça. I molt hipòcrita. Hi ha alguna cosa de la qual em pugui sentir jo més allunyat que la construcció de la imatge de l'home perfecte com si fossin una mena de George Clooney català? Sí, un feixista (com els que governen a Madrid). Però igualment, aquesta hipocresia entorn la construcció d'uns personatges tan falsos i a la vegada modèlics del "bon català" em sembla insuportable. Em fa venir vomitera aquesta imatge del català 'correcte' i exemplar en contraposició a l'espanyol construït com a garrulo, maleducat, tonto i lleig, com podrien ser els patètics personatges de Mourinho (en contraposició amb Guardiola) o Rajoy (en contraposició amb Mas).

Em vull independitzar d'aquesta Catalunya de façana i de falsa elegància que a l'hora de la veritat és igual d'explotadora, sanguinària i cruel que l'Espanya postfranquista que tant critiquem. Em vull independitzar d'una Catalunya que encara lloa la imatge de monarques genocides com Jaume I o de burgesos i polítics esclavistes com Eusebi Güell, Letamendi, Prim, Milà i Fontanals o Rius i Taulet, entre molts altres. Em vull independitzar d'aquesta Catalunya dominada per una burgesia explotadora que es disfressa d'independentista i democràtica i després ens xucla els diners com fa Abertis amb les autopistes, La Caixa amb les hipoteques, o Gas Natural amb les factures. Abertis i La Caixa, el combustible econòmic de Convergència i els qui realment governen aquesta Catalunya perversa. Abertis i La Caixa, que s'amaguen rere la màscara dels seus representants "catalanistes" de Convergència i d'Unió però a l'hora de la veritat exploten i dificulten la vida de milions de catalans i catalanes. Després també tenim la Catalunya neocolonial, explotadora i evasora massiva d'impostos representada per moltes corporacions catalanes com Gas Natural, Banc Sabadell, Mango o Petromiralles, aquesta última responsable de l'expulsió el 2010 de 600 agricultores d'arròs de les seves terres a Guinea Bissau per implantar-hi un model d'agricultura industrial intensiva completament insostenible. O la Catalunya especuladora dels projectes mastodòntics com els Jocs Olímpics, el Mobile World Congress, el Fòrum de les Cultures o el Barcelona World (que es diu així tot i trobar-se a Salou i Vila-seca), dels quals representa que ens hem de sentir orgullosos (excepte aquelles famílies amb pocs recursos que van ser expulsades dels seus barris gentrificats per tal de “netejar” la imatge de cara al món). O la Catalunya que s’emmiralla amb una Unió Europea antidemocràtica segrestada per la banca, amb el TTIP i un euro que ens estan robant la sobirania econòmica, o amb una OTAN, Estats Units i Israel que constitueixen les organitzacions terroristes més perilloses del planeta. O la Catalunya centralista que sembla que només existeixi Barcelona, que es construeix una identitat simplificada al voltant de quatre tradicions apropiades (excloent-ne d’altres) i que fins i tot parla de genètica per referir-se a la ‘catalanitat’. I millor que no entrem en això, perquè també ens podríem preguntar, què és Catalunya?

De la mateixa manera, aquests dos personatges de Mas i Guardiola són la viva imatge de la façana bonica que amaga una severa crueltat. En el cas de l'ex entrenador de la màfia del Barça, es tracta d'un admirador i defensor de Qatar, monarquia absoluta islamista de la qual no citaré ni la meitat de crims perquè no acabaríem ni demà, però entre els quals es troba la pena de mort pels homosexuals. Després la màfia del Barça organitza un acte contra l'homofòbia, amb la paraula QATAR ben gran a la samarreta, i tots ben contents cap a casa amb la consciència tranquil•la. I de Mas, ja ni diguem. No em vindria al cap una millor imatge del que pot representar la hipocresia. Un home el govern del qual agafa l'estelada quan li convé i parla de sobirania però que després no té cap problema amb posar els seus interessos de partit per damunt de tot, amb vendre's unilateralment el patrimoni català o fer negoci amb la nostra salut, amb votar contra tots els referèndums menys el que a ell li convé electoralment, amb votar contra el dret a l'autodeterminació dels pobles kurd, palestí i saharaui mentre demana aquest dret per Catalunya, amb culpar únicament Madrid d'una decisió (el límit de dèficit autonòmic i el pagament d'un deute il•legítim) que el seu partit havia votat juntament amb el PP tant al Congrés com al Parlament quan la dreta catalana i espanyola encara no jugaven al joc de banderetes.

En fi, és massa la hipocresia de tot plegat. Perquè a sobre aquest home que fiquen de número 4 a la llista en realitat ens el volen colar després de president de la Generalitat per quatre anys més. Una decisió que a sobre serà la pitjor manera de convèncer uns indecisos que no votaran pas una candidatura que vol fer president un home que contraposa la independència amb la justícia social. I aquí hi han participat tota una sèrie de persones aparentment diverses però que estan acceptant aquest xantatge de l'alta burgesia catalana que a sobre és contraproduent per l'independentisme.

Doncs això, que d'aquesta Catalunya farsant i de façana també me'n vull independitzar. Aquest imaginari nacional tan elegant però que amaga una crueltat tan perversa. La independència ha de ser de debò, i només pot ser de debò, ja que com ha passat des de fa dècades, la burgesia catalana només sap pensar en diners i no dubtarà a fer-se enrere quan vegi que ja no els surten els comptes o que la cortina de fum pel seu projecte neoliberal ja s'ha esgotat. El moviment per la independència del regne d'Espanya ha de ser i només pot ser popular i profundament democràtic i alliberador. No podem permetre que la burgesia l'utiltzi, el perverteixi, se n'aprofiti i després el llenci com si fos un drap brut. La independència ha de ser sinònim de justícia, llibertat i democràcia.