La mentida de la pàtria

Durant la Primera Guerra Mundial, la població europea pensava que els seus soldats lluitaven per la pàtria. En realitat lluitaven perquè les oligarquies capitalistes que dominaven els seus imperis es fessin amb un major control dels recursos de l'Àfrica colonial.

Actualment, a l'estat espanyol sembla que els principals polítics estan molt preocupats davant el "desafío secesionista" que amenaça la "sobirania espanyola". Ho diuen els mateixos, PP i PSOE, que no van dubtar a posar la sobirania espanyola al servei del sistema financer especulatiu europeu. Els mateixos que mai s'han preocupat del desafío de la pobresa o la desigualtat, ja que ells mateixos l'han provocada.

A Catalunya, la burgesia que domina els mitjans de comunicació ha intoxicat el debat independentista amb una gran dosi de contingut purament nacionalista i visceral, creant una identificació de "Catalunya" amb la figura d'Artur Mas, és a dir, el màxim representant de l'oligarquia econòmica catalana.

La dreta sempre té aquest recurs. Pervertir la identitat nacional fins a convertir el concepte de "país" en sinònim de l'oligarquia capitalista. És a dir, la pàtria passa a significar els interessos del capital, tot desposseint el poble dels seus propis recursos, de la seva pròpia cultura, de la seva identitat. Un procés de desempoderament popular absolut.

Així, a principis del segle XX van aconseguir que França, Gran Bretanya o Alemanya passessin a ser sinònims de les grans empreses colonials esclavistes. El règim borbònic capitalista ha fet que associem Espanya a l'Ibex-35 i el règim que sosté els seus privilegis. I el conglomerat mediàtic català, després d'anys d'intoxicació, ha fet que Catalunya sigui sinònim de La Caixa, Abertis o Gas Natural, entre altres grans empreses tan ben representades pel poder de Convergència.

La independència del règim borbònic espanyol ha de ser també la independència de l'oligarquia capitalista que s'ha apropiat de Catalunya i que vol convertir els nostres drets en productes de mercat. No podrem parlar d'independència mentre seguim vivint en una deutecràcia, mentre els governs estiguin al servei de les grans empreses, mentre la major part de la població es basi a reproduir el discurs dels grans mitjans de comunicació.