M'encanta la Marta Sibina però no puc estar pas d'acord amb el que diu sobre el referèndum català.
Sí que s'ha de lluitar per un referèndum, però no ens podem limitar a
això. Sobretot quan portem més de tres anys intentant-ho i tot han estat
prohibicions i amenaces. A la Marta i l'Ada Colau els preguntaria què
va fer la PAH. Es va dedicar a negociar amb el govern del PP esperant
que algun dia aquest respectés el dret a l'habitatge digne? O va
decidir, també, desobeir tot aturant
desnonaments i ocupant blocs de pisos buits de bancs? El dret a la vaga
es va aconseguir negociant amb la patronal i esperant que aquesta algun
dia entengués els obrers, o es va aconseguir desobeint i posant-lo en
pràctica? Ara em direu que Rosa Parks hauria d'haver-se quedat dreta a
l'autobús, "negociant" perquè algun dia la deixessin seure?
Dins un model d'estat com l'espanyol, la voluntat majoritària de les minories perifèriques (sobretot Euskal Herria i Catalunya) gairebé sempre queda invisibilitzada per la de la majoria. Recordem què va passar amb el referèndum sobre l'OTAN, o què passa cada vegada que es fan eleccions generals. Fixem-nos en una enquesta com la que adjunto. No és evident que limitar-nos a "negociar", de vegades no porta enlloc? Em sorprèn que gent d'esquerres, amb qui comparteixo molts valors i a qui possiblement votaré el 20D, no entenguin això.
No hay comentarios:
Publicar un comentario