L'independentisme té un problema

L’independentisme té un problema i aquest problema es diu 47,8%. Entenguem-ho. Amb això vull dir que, si bé en un estat democràtic aquesta enorme força social seria més que suficient per a convocar un referèndum (que segurament es guanyaria tenint en compte que una part de la gent que va votar CSQP recolzaria la independència), a l’estat espanyol un 47,8% de vot netament independentista ens deixa en una situació bastant incerta.

Aquest percentatge de vot, enfront del 40% de vot clarament no independentista, legitima l’obertura d’un procés constituent i desobedient que preferiblement hauria de passar tard o d’hora per un referèndum vinculant, que podria ser un referèndum constituent. El problema apareix, des del meu punt de vista, quan CSQP vota en contra de la resolució independentista, és a dir, vota en contra d’aquest procés. Ni tant sols s’absté, sinó que hi vota en contra i en bloc. Aquest fet, encara que ens foti, es carrega bastant l’anàlisi del 47,8% de Sí versus el 40% de No, ja que els situa més alineats en el bloc del No.

No és que vulgui aixafar la guitarra ni res d’això, però continuo pensant que cal seguir eixamplant la base social independentista. Sobretot perquè davant no hi tenim un estat democràtic, hi tenim un estat demofòbic que a més a més és un actor clau en el si de l’OTAN i de la Unió Europea. Tenim una Unió Europea que fins ara ens ha ignorat i generalment ha acceptat la lògica estatal que es tracta “d’afers interns”. És a dir, la cosa no és gens senzilla. I si ho volem encarar amb força, no podem caure en la trampa de conformar-nos amb la meitat de la població.

I ep! Amb això no vull dir que haguem de frenar el procés. No pas. El que vull dir és que tampoc hem de frenar el creixement de l’independentisme. I en aquest sentit, és on trobo que la figura de Mas és un fre. Si ens fixem en les darreres eleccions (on la CUP va sumar 211.000 vots més i Junts pel Sí només 14.000 respecte als resultats de CiU+ERC el 2012) o en les dades elaborades pel CEO (que mostren que l’únic partit que creix és la CUP a costa de PSC i PP), podem veure que ara mateix l’única font de creixement independentista és la CUP. És a dir, l’esquerra radical. Segur que també es tracta d’independentistes que no volen Mas de president, que no necessàriament són anticapitalistes convençuts. Però en tot cas, si una cosa està clara, és que no els agrada Mas. I el mateix CEO també mostra que l’opinió pública del president Mas ha anat en descens en els últims anys, suspenent amb un 4,22 sobre 10 en l’última enquesta. I si mai volem que les més de 367.000 persones que van votar CSQP (que seria com una abstenció en aquest tema) se sentin atretes pel projecte de la independència, cal que Mas no sigui LA figura del procés sobiranista, cal que no monopolitzi la imatge de l’independentisme que tan bé han construït els unionistes i els convergents, ambdós per interessos partidistes.

Cal renovar la imatge del procés per fer-la realment representativa de la seva pluralitat. I amb això no dic pas que ens haguem de carregar la figura de Mas, però no pot ser que ell segueixi monopolitzant la imatge política i mediàtica de l’independentisme, ja que no és una figura de consens. Es podria valorar, és clar, quin cost tindria per l’independentisme que Mas deixés de monopolitzar el procés. Quanta gent podria distanciar-se’n i, potser, sentir-se atreta per un partit com UDC, tot i que el fet que aquest partit hagi desaparegut de les institucions, no facilitaria aquest traspàs d’entrada. També es podria valorar fins a quin punt CDC podria arribar a dinamitar el procés si en perdessin el control, i quines conseqüències tindria aquest fet, sobretot veient que l’entorn de CDC té una influència enorme als mitjans de comunicació catalans, des de les televisions de TV3 i 8TV fins a diaris com La Vanguardia, Ara, El Punt Avui, etc.

I aquí és, finalment, on jo em pregunto quin sentit tindria tirar endavant un procés independentista d’aquesta manera. Un procés que es conformés amb aquest 47,8% de setembre (amb risc de disminuir si la CUP investís Mas) i que políticament estigués basat en el xantatge de CDC damunt dels altres actors per seguir imposant la seva lògica i mantenint-se en els principals llocs de poder.

Quin sentit tindria crear un nou estat d’aquesta manera, amb un control gairebé monopolitzat per un partit de caire neoliberal i estructuralment corrupte? Per mi, personalment, ben poc. La independència ha de ser sinònim d’una república justa, neta i democràtica, i així ha de ser vista per una àmplia majoria de la població si la volem assolir. I això, amb Mas al capdavant, no crec que sigui possible. Ara bé, reconec que el conglomerat mediàtic, tant públic com sobretot privat, molt proper a les directrius de CDC, ha aconseguit guanyar el discurs. Ha aconseguit que la majoria de la gent assenyali la CUP i no Mas com a responsable de frenar el procés, malgrat que la CUP ara mateix és l’única font de creixement independentista, i Mas, més aviat el contrari.

En el fons, segueixo preguntant-me com podem parlar seriosament d’independència mentre visquem en deutecràcia, mentre els factors de producció estiguin en unes poques mans privades, mentre l’opinió pública segueixi estant dissenyada per un conglomerat de mitjans de comunicació. De vegades no tinc clar de quina independència parlem.