A les companyes i companys de Junts pel Sí

Quan la CUP deia que calia una presidència de consens, no era pas un capritx ni res per l’estil. Jo mateix vaig ser a la Meridiana, a la V, a la cadena humana, vaig votar Sí-Sí al 9N, vaig formar part del 48% de vot independentista del 27S, però sota cap concepte volia en Mas de president. No em semblava un home representatiu de la pluralitat de l’independentisme, tampoc em semblava pas un president que ajudés a sumar nous suports a l’independentisme degut a la seva vinculació amb l’austeritat, la repressió policial i la corrupció del seu partit. I, al cap i a la fi, perquè políticament m’hi sento a les antípodes i no voldria pas que ell fos la imatge principal d’un procés on jo també hi formava part.

Doncs bé, quan Junts pel Sí va dir que “o Mas o març”, totes les persones com jo vam quedar automàticament excloses d’aquest procés que se suposava plural, democràtic i exemplar. Me’n vaig sentir expulsat per part de l’independentisme hegemònic, que forçava la CUP a prendre una decisió contra natura a canvi d’un pla de xoc ineficaç i decebedor. Conec més d’una persona que dubtava entre votar la CUP i votar Catalunya Sí que es Pot i que finalment ho va fer per la primera ja que la CUP havia assegurat que no faria Mas president. I aquestes persones també formen part del 48% independentista que Junts pel Sí automàticament va entendre com una victòria suficient tot oblidant-se de seguir eixamplant la base social independentista.

Aquests darrers dies diversos tertulians de TV3, càrrecs de Convergència i el propi president de l’ANC han criticat molt durament la CUP. Com diu un amic meu, l’independentisme hegemònic difós per TV3, ANC i Convergència ja no només ataca els qui no són independentistes sinó ara també els qui som independentistes però no entrem dins la seva línia de pensament perquè no volem posar els drets socials del poble català en un segon terme. Doncs bé, si segueixen així s’aniran quedant cada cop més sols, fins que s’acabin barallant entre ells per no haver estat capaços d’entendre la seva força, la seva diversitat ni el país on viuen. Jo, mentrestant, seguiré lluitant pels meus principis, sense caure en els xantatges, les mentides ni els insults que dominen la política d’avui. Si algun dia estan disposats a refer un procés sobiranista realment democràtic, divers i ètic, per suposat poden comptar amb mi.