En l'últim any hem vist com els carrers, places i parades de metro de
Barcelona s'estan omplint de policies armats. Sense arribar als extrems
de París, ens fan pensar que la presència policial és necessària per
combatre el terrorisme. Però em pregunto si no pot ser que això en
comptes d'aturar el terrorisme, l'alimenti encara més. En el context
actual, la presència creixent de policies amb armes de foc a les mans en
espais públics manté la població sota la tensió de l'amenaça
terrorista, la qual pot desembocar en la paranoia i, finalment, en la
islamofòbia. En la por i odi a les persones musulmanes
culpabilitzant-les del terror pel simple fet de professar una religió
minoritària. La islamofòbia provoca el sentiment d'exclusió per part de
la minoria musulmana, el qual en casos extrems pot provocar una reacció
d'aïllament, extremització i confrontació amb la resta de la societat.
De fet, la majoria de persones que van participar en els atacs a París
eren francesos de segona o tercera generació.
Tot plegat
evidencia que el problema és massa profund com per tractar-lo posant
policies armats al carrer, l'efectivitat dels quals és discutible en cas
d'atemptat (es posarien a disparar les armes de foc enmig d'espais
concorreguts? Tindria gaire utilitat això? Té algun sentit com a mesura
preventiva?). No té cap sentit que omplin els carrers de policies armats
mentre els nostres estats autoritzen cada any la venda de milers de
milions d'euros en armes, moltes de les quals acaben en mercats negres i
a les mans d'organitzacions armades feixistes com el Daesh. No té
sentit omplir els carrers de policies armats mentre no existeix una
predisposició per la pedagogia i la integració, tant des de les
institucions com des dels mitjans de comunicació. Al cap i a la fi, no
té sentit omplir els carrers de policies armats en cap cas si tenim en
compte que cada any al nostre país centenars de persones són torturades i
desenes moren sota custòdia policial, fets que molt poques vegades són
investigats. Això d'entrada ens hauria de fer dubtar de si els cossos
policials realment existeixen per protegir-nos a nosaltres, o a algú
altre.
Sí que té sentit, en canvi, omplir els carrers de policies
armats si coneixem l'informe que va redactar l'OTAN el 2001. Aquell
informe buscava preparar les forces armades dels estats membres de
l'OTAN per fer front a revoltes populars per part de la seva pròpia
ciutadania, no per part d'exèrcits estrangers. I no situava els exemples
a països externs sinó en ciutats mitjanes franceses com Nantes o Lille.
Casualment o no, aquest informe coincideix amb el procés de
desmantellament de l'estat del benestar europeu sorgit de l'especulació
desenfranada del seu sistema financer, el qual provoca l'exclusió
sistemàtica d'una part de la població. Durant els anys posteriors a
aquell informe van tenir lloc contundents aldarulls als suburbis de
ciutats com París, Londres o Estocolm, així com la desestabilització
d'estats com Afganistan, Iraq, Líbia o Síria, la qual ha portat a
l'aparició i extensió de grups islamistes armats que, en casos com l'EI,
diverses proves demostren haver rebut finançament, armament i altres
suports per part de règims aliats dels estats membres de l'OTAN (com les
monarquies del Golf o Israel) i fins i tot dels mateixos membres de
l'OTAN, com Turquia o Estats Units, en el seu objectiu de derrocar el
govern d'Assad.
L'ús de la violència a l'Orient Mitjà és un dels
causants de l'amenaça terrorista que ara suposadament volen combatre
amb més violència (policia aquí, bombes allà). Però realment l'ús de la
policia i l'exèrcit vol combatre el terrorisme islamista, o vol mantenir
la població europea espantada, paranoica, confosa i immòbil? Ens
acostumarem a la militarització creixent dels nostres espais públics, o
exigirem solucions reals als problemes globals que patim?
No hay comentarios:
Publicar un comentario