Quan ens referim a ERC i la CUP, malgrat compartir força idees en comú, estem parlant de dues dinàmiques molt diferents en els darrers anys. Per una banda, ERC molt ràpidament va començar a deixar els seus principis d'esquerres a un segon terme per tal d'acontentar CiU i que es mantinguessin fidels al "procés", buscant la centralitat però al mateix temps caient en la complicitat amb la corrupció, retallades i privatitzacions que han fet molt de mal a la imatge del procés (en no presentar-lo com una alternativa real). El cas més extrem va ser acceptar el xantatge de Mas i anar en una llista conjunta amb ell de president, una llista que evidentment va tenir menys vots dels que s'esperava, i va ser gràcies a la CUP que els vots independentistes van augmentar i mantenir el percentatge de 2012.
La CUP ve d'una dinàmica completament diferent. La CUP és un partit d'esquerres. És impensable que puguin fer president un home que fins fa 3 anys ho pactava tot amb el PP, culpable de vendre's la sanitat i el patrimoni català, i president d'un partit corromput fins a la mèdula, per no parlar de la repressió policial exercida pel seu govern. La CUP vol que la independència sigui sinònim de país just, net i democràtic. El que ens hauríem de preguntar no és per què la CUP no investeix Mas, sinó com po ser que ERC l'acceptés de president, i com és que ERC no surt a exigir-li que faci un pas enrere.
Per cert, la CUP ja ha fet propostes serioses. La més sòlida: Raül Romeva, que per alguna cosa el van posar de número 1.
No hay comentarios:
Publicar un comentario