Repensem el procés

Tinc la sensació que això que hem anomenat "el procés" ha entrat en una fase terminal, si és que no ha mort ja. Potser és que no va néixer bé. Potser és que no hi ha hagut un esforç prou ampli per entendre el país on vivim i entendre la diversitat de l'independentisme. Primer de tot, cantar victòria amb un 48% de vot explícitament independentista i oblidar-se de la necessitat d'eixamplar aquesta base social, ha estat un greu error per part de Junts pel Sí i alguns sectors de la CUP, sobretot quan davant no hi tens un mediocre com Rajoy, sinó un estat membre de la UE i l'OTAN, la qual cosa requereix el màxim suport possible, tant a Catalunya com Espanya. 

Al mateix temps, sembla que Junts pel Sí ha confós el seu 39,5% de vots amb la majoria absoluta d'escons independentistes a la qual s'arriba sumant-hi la CUP. La coalició encapaçalada per Romeva i liderada per Mas ha forçat la CUP a una situació asfixiant per aquest partit, explotant les seves divisions internes. Junts pel Sí no ha entès que calia cedir perquè tots els actors del procés es poguessin sentir respectats. Penso que el més intel•ligent pel "procés" hauria estat investir una presidenta de consens amb el màxim suport possible (podria haver estat Carme Forcadell) i unes vicepresidències fortes on Mas i Junqueras tinguessin un paper destacat i visible (recordem que la CUP mai ha parlat de fer desaparèixer Mas). En comptes d'això, s'ha creat una greu polarització - i creixent confrontació - tant en el si de la CUP com en el si de l'independentisme entorn la investidura de Mas, quan el propi president en funcions havia dit que ell no seria cap problema pel procés i que no es tractava de qüestions personals. Novament ha demostrat el valor de les seves paraules.

El que no pot ser és que el grup gros es basi en pressionar el grup petit i forçar-lo a prendre decisions contra la seva naturalesa, amb l'altíssim risc de carregar-se el que a dia d'avui és la principal font de creixement independentista. I això és el que han acabat fent. El dèbil 48% que artificialment es tradueix en una majoria absoluta d'escons, ha estat avortat per la incompetència dels partits. I davant d'una catàstrofe d'aquestes magnituds resulta absurd responsabilitzar només el petit, que és el que té menys poder de maniobra i de pressió...

Amb tot, cada dia em sento més allunyat d'aquest procés en fase d'agonia. Crec que cal reconstruir un procés realment sobiranista des dels espais realment sobiranistes. I quan parlem de sobirania no parlem només de banderes, sinó sobretot de drets i democràcia. Potser és cert que l'independentisme ha volgut anar massa ràpid, que s'ha sobrevalorat en excés, i ha acabat implosionant. Potser cal teixir la sobirania des d'aquells que defensen la plena sobirania, sobretot en un moment com ara en el qual s'ha modificat notablement l'escenari polític estatal i s'han obert esperances de canvi entre molta gent, la qual cosa demostra que l'independentisme no es pot despenjar - ni encara menys confrontar - a les forces progressistes i sobiranistes d'abast estatal. Hi haurà qui es basarà en donar la culpa de tot a un sol actor i en treure bromera per la boca, però el que convé en realitat és una profunda reflexió de tot plegat i un esforç per part de tots els actors per entendre l'escenari on ens trobem, el país on vivim i, sobretot, el país que volem.