Per aclarir algunes confusions que he trobat per la xarxa: defensar
la plena sobirania d'un poble no significa oblidar-se de la resta de
pobles i de lluites.
La lluita per transformar la realitat és
múltiple, i es fa des del nivell local, des dels pobles perifèrics, a
nivell estatal i també global, i sempre amb un internacionalisme
transversal. Les persones que simpatitzen amb la CUP recolzen les
lluites dels altres pobles, des de Chiapas fins a Kurdistan tot passant,
òbviament, pels comuners castellans, el
SAT andalús, l'esquerra abertzale, els miners organitzats asturians,
etc. Moltes han participat a les Marxes de la Dignitat a Madrid, han
votat En Comú Podem perquè volen un canvi a l'estat, s'han solidaritzat
amb preses polítiques com Alfon, que és de Vallecas, o Otegi, d'Euskadi,
amb la vaga de Coca-Cola a Fuenlabrada, amb les revoltes de Burgos de
fa dos anys, etc.
Lluitar
per la sobirania dels pobles ibèrics no significa mirar-se al melic i
oblidar-se de la resta del món. De fet, és més aviat el contrari. És una
lluita contra el règim borbònic centralista espanyol, sostingut per
l'Església Catòlica i les oligarquies capitalistes que oprimeixen tota
la població de l'estat. Jo sempre m'he sentit i em sentiré políticament
molt més a prop d'un andalús, gallec, canari, asturià o madrileny que
defensi els drets de les oprimides, que d'un català que defensi els
privilegis dels opressors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario