Cal una nova etapa de l'independentisme

El que va passar el 20-D a Catalunya demostra que si l'independentisme es desvincula dels canvis polítics que estan tenint lloc a la perifèria i les grans ciutats de l'estat, no arribarà mai a comptar amb una clara majoria popular al darrere. Ahir es va demostrar que Catalunya és un país sobiranista i d'esquerres. L'independentisme, si vol aconseguir una majoria clara i representar realment una alternativa al sistema actual, ha de deixar l'estratègia hooligan de personatges com Pilar Rahola o Mark Serra de demonitzar tot allò que se surt de la línia purament nacionalista. El que va passar ahir demostra, de nou, el que la CUP porta mesos dient. Cal obrir una nova etapa de l'independentisme, que posi el procés realment en mans de la gent, que s'alliberi del monopoli i el xantatge de Convergència i que sigui realment representatiu de la seva diversitat. És necessari que l'independentisme hegemònic deixi de mirar-se al melic i comenci a entendre en quin país vivim. Perquè si no, el "procés" no serà més que una cortina de fum per desviar el debat polític mentre uns pocs fan negoci venent-se els nostres drets i la nostra terra. L'independentisme ha de deixar d'alimentar els falsos tòpics que Espanya no canviarà mai o que Espanya ens roba. L'independentisme no pot tornar a ser mai més antònim de partits que defensen la justícia social, sinó sinònim. Ha de ser una forma d'alliberament i ruptura del règim borbònic lligat a les altres lluites de l'estat sorgides amb el 15-M, una oportunitat de plantar cara a les imposicions de la Troika i l'OTAN, d'assolir justícia social per milions de persones que pateixen feines i vides precàries per culpa de les polítiques de PP, PSOE i CiU. Si no, no superarem l'estadi infantil de la bandereta, com l'espectacle patètic que es va veure al balcó de l'ajuntament de Barcelona abans del 27-S.