Sobre l'atzucac de la CUP

Votin el que votin les militants i simpatitzants de la CUP el diumenge, em semblarà respectable sobretot per la forma com s'ha portat a terme la resolució d'aquest atzucac entorn la investidura de la presidència de la Generalitat. Les formes de la CUP s'han caracteritzat, primer de tot, per un profund respecte a les votants, pel continu debat intern i per un funcionament radicalment democràtic, tres aspectes que tant de bo existissin també entre els altres partits, començant pels que integren la coalició de Junts pel Sí.

Jo personalment no crec que pugui assistir a l'assemblea per temes laborals, però si hi anés, votaria 'No' a la proposta de Junts pel Sí (i això és el que demano a les companyes que hi participaran), i seguiria exigint a aquesta coalició que respecti el mandat democràtic dels seus votants tot presentant una candidatura de consens, un pla de xoc social realment eficaç i una voluntat clara per tirar endavant el procés constituent cap a la República Catalana. La proposta de Junts pel Sí em sembla molt insuficient en l'àmbit social. Per començar, moltes de les propostes en matèria d'habitatge i pobresa energètica ja haurien d'estar-se implementant, ja que així ho va votar el Parlament el juliol passat. Aleshores, el que primer ens hauríem de preguntar és per què encara no s'estan implementant. Al mateix temps, hi ha altres propostes que depenen de la continuïtat del procés, altres que estan indefinides, moltes que brillen per la seva absència i, a sobre, no es cancel•len les privatitzacions realitzades i per realitzar. Ah, i Mas de president, és clar.

És a dir, la coalició que suposadament ens ha de portar a la independència no està mostrant un compromís gens clar per respectar els drets humans de la població catalana, no està respectant el mandat del Parlament de Catalunya, està privatitzant Catalunya i segueix obstruïda en una postura exageradament personalista al voltant d'un candidat que no és de consens. Com poden parlar de drets, de sobirania i de democràcia després de tot això? No sé com ho veieu, però jo sento que amb això no anirem enlloc. Evidentment que la proposta també comporta algunes millores, però tant com perquè valgui la pena posar-li un sostre a l'independentisme tot frenant el seu potencial de creixement? Tant com per carregar-se bona part de la credibilitat que té la CUP entre amplis sectors activistes? Ho dubto molt. El paper de Junts pel Sí (per no dir Junts pel Mas) em sembla que evidencia el domini per part d’un independentisme purament nacionalista, liderat per unes persones que mostren molt poc respecte pels nostres drets bàsics, pel Parlament de Catalunya i pel propi territori català que s’estan venent per quatre duros. A més a més evidencia que, a nivell institucional, aquest procés s'està tirant endavant a base de xantatges, mentides i pensament únic. Així no anem enlloc. Necessitem un independentisme democràtic, plural i que mantingui el seu potencial de creixement. Un independentisme que serveixi per a crear una república justa capaç de presentar una alternativa a la dictadura dels mercats que ens imposa la Troika i l'estat espanyol. I veig que la proposta de Junts pel Sí no va en aquesta línia, de fet s'hi queda molt lluny.

No sé molt bé què hauríem de fer però realment veig que així no anem enlloc. La independència de Catalunya no és una fi en si mateixa, sinó una eina per assolir la justícia social, una democràcia radical i la plena sobirania dels Països Catalans. Recordem això perquè de vegades sembla que entenguem la independència com una fi en si mateixa, com sembla que la presenta Junts pel Sí. I d'aquesta manera mai aconseguirem sumar una majoria popular prou clar com per tirar endavant aquest projecte ni per a convertir-lo en una proposta creïble i alternativa a l'estatus quo. Potser hauríem d'apostar per un sobiranisme de classe, que realment suposi un alliberament nacional i social, que podria comptar perfectament amb el suport d'ERC, la CUP, ICV-EUiA, Podem, Barcelona en Comú, Equo i altres formacions de l'esquerra que aposten per una ruptura amb el règim borbònic centralista i per avançar cap a l'autodeterminació dels pobles de l'estat. I amb un ampli potencial de creixement. 

Des del meu punt de vista, la burgesia neoliberal representada per CDC ja ha demostrat prou vegades un compromís molt escàs amb el poble de Catalunya, amb l'alliberament nacional i, de forma encara més descarada, amb els drets bàsics de les persones. Personalment sento que la CUP no té res en comú amb aquest partit, ni tant sol la forma com entenen l'independentisme. Per alguna raó, algú (diguem-li ANC o Òmnium) va creure que la CUP i CDC havien de treballar plegats ja que els dos són independentistes. Seria com dir que la CUP, els Conservadors Britànics i el Front Nacional francès han de treballar plegats perquè comparteixen l'objectiu de sortir de la Unió Europea. Crec que no hi tenim res a construir amb CDC, perquè la independència no és una fi, sinó un mitjà. Perquè l'independentisme hegemònic és una farsa, una cortina neoliberal per vendre's els nostres drets i la nostra terra, no una eina per assolir l'alliberament del règim borbònic i construir una república justa i democràtica. Anem lents perquè anem lluny. Seguim construint la unitat popular per l'alliberament nacional i social del nostre poble i de la resta de pobles germans. No alimentem un nacionalisme xantatgista que mai ha pretès cap canvi estructural, sinó només distreure'ns per seguir-se omplint les butxaques impunement.