sábado, 23 de enero de 2016

Horrors sobre els atemptats a París

M'horroritza el que va passar ahir a París. Però una altra cosa que també m'horroritza del que va passar ahir és el profund racisme implícit que pateix la nostra societat, que només es solidaritza amb les víctimes del terrorisme quan aquestes són de països on la gent té la pell blanca i una renda econòmica prou elevada. A l'escola no ens ensenyen a aprendre, ens ensenyen a obeir i reproduir. I això és el que fem davant d'uns mitjans de comunicació profundament racistes i classistes que diferencien la intensitat i quantitat de notícies segons l'origen de les víctimes.
M'agradaria saber si totes aquestes persones que ara, amb molt bona voluntat i dolor, que totes compartim, es canvien la foto de perfil i mostren una enorme solidaritat amb París, van fer el mateix quan Israel va assassinar amb bombes més de 2.200 palestins a Gaza, entre ells més de 500 infants. Em pregunto si van fer el mateix quan aquest estiu el govern turc va massacrar diverses zones de població civil al Kurdistan. Si també es solidaritzen amb les més de 3.000 persones civils, famílies senceres, que han estat assassinades per drones estatunidencs a diversos països de l'Orient Mitjà. Què han fet davant les més de 30.000 persones que han mort creuant el Mediterrani en els darrers quinze anys per culpa d'una Europa que els condemna a la misèria i després els tanca les portes? I davant els quatre milions de morts del Congo, víctimes d'una guerra basada en l'espoli perquè les classes mitjanes dels països enriquits seguim gaudint dels nostres privilegis materials. Per què gairebé ningú parla, ningú sent, ningú es solidaritza amb elles? Quina credibilitat té la nostra solidaritat amb Paris després d'això?
Quina credibilitat té la nostra solidaritat amb París quan poques vegades ens parem a pensar quines són les causes d'aquestes terribles tragèdies? Quan els mitjans de comunicació només es basen en el morbo i en discutir si caldria atacar l'Estat Islàmic, en comptes de deixar de finançar-lo i armar-lo com porten fent els països de l'OTAN juntament amb els seus aliats del Golf? Com ens podem solidaritzar amb París si després no condemnem la responsabilitat dels nostres governs en la creació de l'EI, així com en l'espoli absolut dels països empobrits i la condemna de milions de joves a la desesperació? Com podem solidaritzar-nos amb París sense denunciar les guerres que els nostres governs han provocat i finançat a Somàlia, Iraq, Afganistan, Líbia o Síria, i que ha provocat la desestabilització total d'aquests estats i la impunitat d'EI?
De nou ens tornem a trobar en una suposada guerra entre dues organitzacions terroristes, l'Estat Islàmic i l'OTAN, on les úniques víctimes són les civils, les innocents, les que són com nosaltres.
Ahir i avui a Mollet estem organitzant uns actes de solidaritat amb les refugiades que fugen de les guerres de l'Orient Mitjà. La gent molletana va demostrar un gran compromís amb les persones que arriben aquí buscant una vida. No deixem que tragèdies com la d'ahir podreixin la nostra societat de racisme i islamofòbia, la qual no és cap remei, sinó tot el contrari. La societat europea ha de ser capaç de rebutjar els responsables reals del terrorisme global, tant el terrorisme que dia rere dia tormenta els països de l'Orient Mitjà i Àfrica, com el que de vegades ho fa a Europa o els Estats Units. Totes nosaltres, europees, àrabs, musulmanes, atees, cristianes, som víctimes del mateix. No deixem que el terrorisme aconsegueixi infundar l'odi entre nosaltres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario