Segueixo preguntant-me on és CSQP

Aquests dies alguns hem estat molt crítics amb l'acord entre la CUP i JxS, sobretot en referència a les nostres companyes de la CUP que, en una situació molt complexa, han pres una decisió molt discutible i al meu parer equivocada. Però no oblidem el paper de les companyes de CSQP, algunes de les quals han criticat molt durament la CUP aquests dies. Jo segueixo pensant exactament el mateix que pensava al novembre. Si CSQP parla de justícia social, de dret a l'autodeterminació i d'estat plurinacional, per què no promou un procés constituent cap a la República Catalana? O com a mínim, per què no mostra una mica més de predisposició per a treballar amb JxS i la CUP vist que els resultats del 27-S van demostrar una clara majoria de vots a favor d'un procés constituent i sobiranista? Per què ha deixat sola la CUP en aquesta lluita de David contra Goliat que, com era d'esperar, ha acabat amb la victòria del relat del més fort? 

Jo he trobat molt a faltar les companyes de CSQP aquests darrers mesos, que haurien pogut ajudar a reconduir el procés constituent sobiranista cap a un procés realment constituent, realment sobiranista, i realment plural i democràtic. Podrien haver decantat la balança i forçar JxS a alliberar-se del control gairebé monopolístic de CDC i haver provocat que CDC es veiés obligada a treure's la careta i demostrar si tot això va de debò o només busquen salvar el partit.

També trobo a faltar una estratègia més enllà de paraules boniques. Em sembla genial reivindicar la justícia social, el dret a l'autodeterminació, l'estat plurinacional... Però per què no parlen de desobediència? O és que realment pretenen assolir aquests objectius obeint el govern central, el Tribunal Constitucional i, el més important, els dictats de la Troika? Quan sento parlar tant d'objectius i tan poc de mitjans (com la desobediència) no puc evitar recordar Syriza.

Òbviament, les coses ara estan més complicades que al novembre si volem que JxS, CUP i CSQP trobin objectius comuns per a obrir un procés popular constituent i sobiranista. Als primers els demanaria replantejar les seves formes, la seva estratègia, reconèixer la seva diversitat, alliberar-se del control de CDC, superar el pensament únic, apostar per un sobiranisme ple i, molt important, aprofitar i participar en els canvis que s'estan obrint a la resta de l'estat. Als segons els demanaria creure's la seva visió plurinacional, una major valentia cap a la desobediència, superar dinàmiques velles de partit i, molt important, seguir desconfiant de CDC.