La llei electoral no és l'únic problema

A l’Estat Espanyol tenim un problema que es diu Llei d’Hondt. Sense aquesta llei no hi hauria majoria absoluta al Parlament i molts més partits tindrien representació. Això ho sabem tots, però aquest no és l’únic problema. Existeix un problema de fons.

Resulta molt interessant observar els resultats electorals a les diferents províncies del país i fixar-se en el percentatge de vots total (no d’escons) dels dos principals partits. Les xifres em semblen molt preocupants. Tant sols en deu de les quaranta una províncies, els dos principals partits han obtingut menys de tres quartes parts dels vots (és a dir, 75%). D’aquestes deu, set són les províncies de Catalunya i el País Basc (per sota el 60% de mitjana). Les altres tres són Navarra (60%), Astúries (al voltant del 65%) i les Illes Canàries (73%).

A l’altra banda de la llista destacarien algunes províncies o ciutats autònomes com Salamanca, León, Soria, Jaén i Ceuta (on els dos principals partits han obtingut més del 86% dels vots), Almeria (més del 87%), Zamora (88%), Cáceres i Badajoz (més del 88%), Cuenca (89%) i Melilla (92%). Si ens fixem en províncies altament poblades amb capital autonòmica, els resultats són de més del 76% a Madrid, més del 77% a Saragossa, el 78% a València i A Coruña, i més del 80% a Sevilla.

Dins el resultat total, els dos principals partits van obtenir vora un 73% dels vots comptabilitzats, però quina mena de Congrés dels Diputats existiria a l’Estat Espanyol si dues comunitats com Catalunya i el País Basc, amb un nacionalisme intens, s’independitzessin?  Podríem calcular-ho, però la veritat és que em fa una mica de mandra, de totes maneres, possiblement s’aproximaria al 80%.

Si finalment ens fixem en el percentatge de vot dels dos principals partits en els resultats de les darreres eleccions generals en alguns altres països industrialitzats, a mode de comparació, veiem que el 73% de l’Estat Espanyol és superat als Estats Units el 2008 (98,6%) i Grècia el 2009 (77,4%). A Itàlia van obtenir un resultat aproximat el 2008, un 71%, però si ens fixem en altres països com Argentina (70,9% el 2011), Canadà (70,2% el 20119, Polònia (69% el 2007), Japó (67% el 2009), Portugal (67% el 2011), Regne Unit (65% el 2010), Suècia (61% el 2010), Alemanya (57% el 2009), França (56% el 2007), Dinamarca (51% el 2011), Suïssa (45% el 2011), Holanda (40% el 2010) o Finlàndia (39,5% el 2011) veiem que estem lleugerament... Bastant per sobre de la mitjana.

No hem d’oblidar que la xifra del percentatge dels dos principals partits intenta ser un reflex del bipartidisme d’un país, però caldria considerar molt més a fons altres aspectes, fixant-nos en els resultats dels altres partits i la distància entre aquests. Al mateix temps, aquesta xifra no té perquè anar directament lligada a una major o menor “democràcia”, caldria tenir en compte l’estructura política i governamental dels països, la transparència electoral, el perfil dels partits (per exemple, en estats de baix bipartidisme com Finlàndia o els Països Baixos, els partits d’extrema dreta hi tenen una major presència que a Espanya) o la tendència històrica (en aquest cas, el 73% de les darreres eleccions generals resulta contrasta amb el 83,8% de 2008; el 80,3% de 2004 o el 78,7% de 2000; trencant amb una tendència a l’alça).

No obstant això, no deixa de ser un indicador representatiu de la salut democràtica d’un país a tenir en compte. És per això que, com a ciutadans de l’Estat Espanyol, ens obliga a plantejar seriosament alguns aspectes més enllà de la Llei electoral que, per si fos poc, encara accentua més aquesta situació de bipartidisme.